Dues dones que es donen la mà

Aquesta setmana ha tornat a ser la revista ‘Lecturas’ la que ha provocat un bon enrenou amb les protagonistes de la seva portada. ‘Isabel Pantoja surt del seu tancament. Les fotos amb la seva nova millor amiga a Còrdova’ és el titular.

Dues dones que es donen la mà

MANU MITRU

3
Es llegeix en minuts
Lorena Vázquez
Lorena Vázquez

Periodista

Especialista en premsa rosa

ver +

De vegades, a les Mamarazzis ens ve la nostàlgia i trobem a faltar els anys 90. Els nostres anys d’universitat i els de les nostres primeres incursions com a reporteres asfàltiques. Els 90, també, d’una Espanya convalescent encara de la dictadura franquista, que anhelava obrir portes i finestres perquè corregués l’aire, tot i que fos a batzegades. Sense mòbils ni xarxes socials, la televisió i les revistes del cor eren les finestres que ens ensenyaven el món. La tele i el paper cuixé s’obrien per donar curs a brises estivals i a algun vendaval.

Un d’aquells vendavals va arribar l’agost de 1995, quan la revista Diez Minutos va publicar a la seva portada unes fotografies d’Isabel Pantoja i María del Monte jugant a fer-se "puntadetes" a la platja. Amb el titular Jocs i mims a la platja, el reportatge va ser un dels més comentats i polèmics de l’època i, sens dubte, ha passat a la història de l’univers rosa com una de les portades més icòniques.

El director de la revista Diez Minutos, Vicente Sánchez, ha explicat a les Mamarazzis que va ser ell l’encarregat de comprar aquelles fotografies als paparazzis autors de les instantànies. "Encara recordo com els fotògrafs es van passejar per Marbella amb un descapotable i escoltant la cançó de Marinero de luces a tot drap quan vam tancar el tracte", ens explica. "Aquell reportatge, si es publiqués avui per primera vegada, portaria el mateix títol. Sense més proves que les publicades, mai parlaríem de relació sentimental entre elles, som molt cauts", assegura Sánchez. El director de Diez Minutos no recorda el preu que va pagar pel reportatge, però els paparazzis asseguren que es va vendre per sis milions de pessetes (36.000 euros). Una quantitat astronòmica per a l’època.

A partir d’aquell moment, Isabel Pantoja i María del Monte es van fer inseparables, tot i que mai van arribar a confirmar que existís una relació sentimental entre elles. És més, tots els periodistes de l’època recorden com amenaçaven de demandar qualsevol que gosés afirmar res semblant. La seva relació d’amistat va durar cinc anys i va ser tan intensa que fins i tot Pantoja va convertir Del Monte en padrina de la seva filla Chabelita. Però això és una altra història. Una història de la qual les protagonistes no han volgut parlar mai, un silenci que només aviva les nostres ganes de saber. Així som.

Portada polèmica

Aquesta setmana ha sigut Lecturas la que ha provocat un bon remolí amb la seva portada. "Isabel Pantoja surt del seu tancament. Les fotos amb la seva nova millor amiga a Còrdova". El titular és provocatiu, tot i que ens encanta, i ens ha remuntat a aquella platja on es mimaven Pantoja i Del Monte fa 29 anys. L’acompanyanta d’Isabel és aquesta vegada una dona anònima, de nom Mariló, que, a cop de comunicat, ja ha avisat amb emprendre accions legals contra tothom qui vulneri la seva intimitat o li provoqui qualsevol mal. D’ella sabem que regenta una clínica oftalmològica a Còrdova i que és una gran amiga d’Isabel des de fa més de 20 anys. El seu cercle assegura que no hi ha res més que una amistat entre elles.

Notícies relacionades

¿I per què aquesta portada ha generat tanta polèmica? ¿Potser escandalitza encara a algú que apareguin dues dones agafades de la mà a la portada d’una revista? Vist això, desgraciadament, sí. La coordinadora d’una de les capçaleres dels dimecres ens remarca, a més, la importància de "tenir constància que les persones que apareixen com a parella en un reportatge hagin fet pública la seva condició sexual anteriorment. Si hi ha el mínim dubte, no hi ha opció de publicar, ja que no és legal i s’estaria cometent un delicte contra la intimitat de la persona".

El col·lectiu LGTBIQ+ continua sense ser present a les revistes del cor en igualtat de condicions, malgrat que les publicacions roses espanyoles ja han deixat de ser, tot i que ho van ser, les grans guardianes de la rància moralitat heterosexual. Potser la clau no és tant si les revistes han evolucionat en aquest sentit, sinó si ho ha fet el públic que les compra.