Els fills de Saura planegen una fundació per preservar el seu llegat

Els fills del cineasta Carlos Saura, mort fa un any i a qui ahir va homenatjar la Berlinale amb la projecció de Deprisa, deprisa (1981), planegen crear una fundació per preservar i mantenir viu el seu llegat, segons va informar a l’agència Efe la seva filla petita, la productora Anna Saura. Després d’un any fent inventari de tota la seva obra plàstica, pictòrica i fotogràfica, els seus guions, llibres i més material dipositat a la que va ser la seva vivenda a Collado Mediano, a la serra de Madrid, els set fills del cineasta aragonès estan veient "com organitzar-ho perquè tingui la màxima repercussió possible".

"La meva idea, i als meus germans els agrada molt, és que la seva casa es converteixi en seu de la fundació i que allà puguem desenvolupar diferents programes, un centre cultural multidisciplinari, no només de cine, que porti el seu nom", va explicar Anna Saura. Una vivenda on el director de La prima Angélica i La caza va passar els seus últims 40 anys. "Era el seu refugi per crear i on es reunia amb tota la gent per fer els seus projectes, un lloc que respira creativitat".

Sense cap pretensió

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Antonio i Anna Saura van acudir ahir a la preestrena mundial de la versió restaurada de Deprisa, deprisa, emblema del cine quinqui, dins de la programació de clàssics de la Berlinale. Guanyadora de l’Os d’Or fa 43 anys, és un retrat de la marginalitat juvenil a l’Espanya de començaments dels 80, que mostrava la cara oculta d’una època d’enlairament per al país.

"Berlín li va canviar la vida", va remarcar Anna Saura. "Ell sempre deia que hi van anar sense cap pretensió. Només ser allà era una cosa inimaginable. I als dos dies els van trucar per dir-los que els canviarien d’hotel perquè es quedessin uns dies més i més tard que els posaven un cotxe i els convidaven a la gala de clausura. Per a algú que venia d’aquella Espanya totalment fosca de postguerra, guanyar amb La caza a Berlín va ser una cosa que li va marcar", va recordar.