Jennifer López i l’amor

Explica Jennifer López a la pel·lícula This is me... now: A love story que, quan la seva mare li preguntava què volia ser de gran, li responia que tan sols volia "estar enamorada". I bé, sota l’halo d’aquesta lloable aspiració romàntica es desenvolupa tant aquest film (disponible en Amazon Prime) com la seva expressió estrictament musical, un àlbum, This is me... now, que representa la seva tornada al món discogràfic després d’un lapse de 10 anys, des d’A. K. A. (2014).

El projecte compta amb una tercera pota, el documental The greatest love story never told, que s’estrenarà el 27 de febrer.

Cor i memòria

Topem així amb una Jennifer López que obre el seu cor i la seva memòria per compartir amb el món el seu currículum sentimental, on la història d’amor en dos temps amb Ben Affleck flota com a subtext (tots dos van ser parella fa un parell de dècades, es van separar i es van retrobar el 2021 per casar-se un any després). Aquesta relació inspira un cançoner que López connecta amb el de l’àlbum This is me... then, del 2002, que ja va venir marcat per aquell primer festeig amb Affleck. No només en termes conceptuals: també la sonoritat del nou disc dialoga amb el tipus de r’n’b de cadències sensuals i ganxos melòdics que dominava el paisatge mainstream nord-americà en els anys del canvi de segle.

El tema estrella és Can’t get enough, el vídeo del qual desprèn senyals d’humor amb aquesta desfilada de nòvios d’alt nivell i casaments kitsch fallits, i que és portador d’una apta tornada amb ressonàncies old school. Però també hi ha la simpàtica Hearts and flowers, insistint, d’acord amb les regles de l’r’n’b dels 90, en la importància de la melodia davant el ritme (com, al seu dia, sabien Destiny’s Child o la plorada Aaliyah). I altres números proveïts de cert enginy, com Humming-bird o la sinuosa Rebound.

Notícies relacionades

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

Un Primavera Sound en el batxillerat

Recórrer a les aromes retro no té per què ser mereixedor de la pena capital: al cap i a la fi Renaissance, el galantejat últim disc de Beyoncé, mirava cap enrere sense dissimulació (en el seu cas, a través de trames house i disc). A This is me... now, aquesta novaiorquesa crescuda al Bronx aporta unes capes de credibilitat intimista, amb al·lusions reparadores cap a la seva mare (en el mig temps titular) i cavil·lacions sobre la fragilitat a Broken like me, balada embolcallada per tènues orquestracions i una càlida guitarra amb cordes de niló.

De tot això surt un àlbum d’escolta còmoda, sinuós i confessional, que mostra J Lo en un lloc estable, anímicament i artísticament, en la seva croada, una mica ensucrada, a favor de l’amor com a taula de salvació universal. Com en el tema final Greatest love story never told, en què la imaginem contemplant la seva recuperada parella i sentint-se com "fa 20 anys, com si el temps s’hagués congelat".