‘Rockstars’ també al cine

No hi ha cap parella tan popular en la història del rock’n’roll i tampoc cap parella tan cinematogràfica. De la trajectòria a Hollywood d’Elvis ho sabem gairebé tot, ja que per activa i per passiva s’ha dit que la indústria del cine va domesticar el mite rebel del rock. Però les seves primeres pel·lícules no són gens menyspreables i donen d’ell la imatge que també oferia en discos i concerts, la de l’adolescent irat: Love me tender (1956), El rock de la cárcel (1957) i, sobretot, El barrio contra mí (1958), ambientada al barri francès de Nova Orleans i dirigida per Michael Casablanca Curtiz.

És veritat que les següents pel·lícules van anar estovant la seva imatge i va passar a ser el nòvio que tota noia volia abans que el cantant insurgent que invocava les arrels de la música negra i es contornejava sexualment en escena per a escàndol dels pares i mares conservadors de l’època, però hi ha esclats de creativitat –i de bona interpretació cinematogràfica– al western tràgic Estrella de fuego (1960) o a Piso de lona (1962), en què va interpretar un exboxejador convertit en mecànic de cotxes que no pot renunciar al seu passat. I tot i que sigui en excés ensucrada, Amor en Hawai (1961) concilia els aires de música hawaiana amb la imatge del rebel assossegat i, què coi, compta amb una de les seves millors balades, Can’t help falling in love.

Elvis i Priscilla es van casar el 1967 i es van divorciar sis anys després. Priscilla va deixar passar el temps fins a iniciar la seva carrera cinematogràfica, tot i que el debut va ser a la televisió: va encarnar Jenna Wade durant cinc temporades de Dallas, la nòvia d’infància de Bobby Erwing. Priscilla veia certs paral·lelismes entre ella i el personatge de ficció: totes dues tenen un fill, són ja autosuficients i saben el que és viure a Europa.

Liquidada la seva aparició a la famosa telesèrie, Priscilla es va convertir en la companya de fatigues del matusser policia encarnat per Leslie Nielsen a la saga inaugurada amb Agafa-ho com puguis (1988), de l’inefable clan format per David Zucker, Jerry Zucker i Jim Abrahams. Mentrestant, el llibre que havia escrit explicant la seva història amb Elvis donaria peu a minisèries televisives –Elvis y yo (1988)– i un munt de documentals. Impossible deslligar-se del seu passat, així que millor rendibilitzar-lo. De manera que es va convertir en creadora d’Agent Elvis (2023), una sèrie d’animació en què Presley alterna la seva carrera musical amb la d’agent secret. Ha durat una temporada.

Exigua carrera musical

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

La filla de la parella, Lisa Marie Presley, morta el gener de 2023 als 54 anys, va tenir una exigua carrera musical i una llarga trajectòria matrimonial: es va casar amb Danny Keough, Michael Jackson, Nicolas Cage i Michael Lockwood. També va provar l’aventura audiovisual, tot i que protagonitzant bàsicament videoclips seus i amb Jackson. Va compondre i va interpretar una cançó, People, per a la banda sonora de The walking dead, que seria inclosa al disc The walking dead: Songs of survival, editat el 2013 a propòsit de la tercera temporada de la sèrie.

En l’àmbit cinematogràfic, Riley Keough, filla de Lisa Marie al seu primer matrimoni i neta de Priscilla i Elvis, ha tingut les coses més clares. Ha consolidat una trajectòria fins ara molt sòlida amb tres cineastes. La directora Andrea Arnold, per a qui protagonitzaria American honey (2016), una road movie sobre personatges disfuncionals. El director Steven Soderberg, que li va donar un petit paper a Magic Mike (2012), la va recuperar a La sort dels Logan (2017). I Lars von Trier, per a qui Keough va interpretar un dels violentats personatges de La casa de Jack (2018). També ha protagonitzat Mad Max: Fúria a la carretera (2015), Allò que amaga Silver Lake (2018) i la sèrie Tothom estima la Daisy Jones (2023).