"Només tindrem un cine espanyol fort si recuperem el públic"

J. A. Bayona, el gran triomfador dels Goya, amb 12 guardons, entre ells el de millor direcció i millor pel·lícula per ‘La societat de la neu’, es congratula de la creixent presència femenina al sector però lamenta la seva precarietat.

"Només tindrem un cine espanyol fort si recuperem el públic"

rafael tapounet

3
Es llegeix en minuts
Rafael Tapounet
Rafael Tapounet

Periodista

Especialista en música, cinema, llibres, futbol, críquet i subcultures

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Amb el premi a la millor direcció sota el braç i 11 guardons més, inclòs el de millor pel·lícula, en mans de gent de l’equip de La societat de la neu, Juan Antonio Bayona, el supersònic triomfador a la festa anual dels Goya, va voler, ja a la matinada de diumenge, exposar la necessitat imperiosa que té el cine espanyol de reforçar el seu entramat industrial amb més recursos i més espectadors. "Només si recuperem el públic tindrem una indústria forta i podrem treballar amb els recursos necessaris per desplegar tot el talent que tenim", va assegurar.

El cineasta barceloní va fer aquestes declaracions poc després de baixar de l’escenari de l’auditori del recinte firal de Valladolid, seu de la gala dels premis Goya, i molt poques hores abans de viatjar a Los Angeles per participar avui en un dinar de nominats als Oscars (La societat de la neu és candidata en les categories de millor pel·lícula internacional i millor maquillatge i perruqueria).

"Després ens en anirem a Nova York i el cap de setmana que ve estarem als BAFTA [els premis del cine britànic], així que ja estem en plena voràgine", va relatar el cineasta.

Bayona va admetre que la seva condició d’autor de pel·lícules d’innegable vocació comercial i ambició artística que sovint ha treballat en produccions internacionals fa que de vegades se senti "una mica desubicat" en un cine espanyol que, malgrat tot, identifica com la seva "família". I es va mostrar satisfet fins a l’emoció pel fet que l’Acadèmia l’hagi reconegut com un dels seus i hagi recompensat el seu treball malgrat els recels que en alguns sectors podia suscitar el fet que La societat de la neu sigui una producció de Netflix. "Que sigui l’Acadèmia la que d’una manera tan aclaparadora hagi reconegut aquesta pel·lícula a mi em fa feliç". Malgrat els nombrosos premis Goya que Bayona havia guanyat anteriorment amb títols com L’orfenat, Lo imposible i Un monstre em ve a veure, mai una de les seves pel·lícules havia sigut consagrada com la millor de l’any. Fins ara.

En línia amb el discurs que havia pronunciat des de l’escenari al recollir un dels seus trofeus, el director català va reprimir per un moment la seva alegria i es va posar seriós per remarcar que el cine espanyol passa un moment d’enorme dificultat i només pot superar-lo per la via d’atraure el públic. "Tenim un panorama complicat –va assenyalar–. Des de la pandèmia s’han perdut molts espectadors. A Espanya i arreu del món. I necessitem un públic fort, estable i consistent, perquè això és el que li dona múscul a la producció".

Bayona es va congratular per la creixent presència femenina en totes les àrees de la creació cinematogràfica, però va lamentar que sovint hagin de fer-ho en condicions de precarietat. "S’estan produint les pel·lícules amb menys recursos que quan jo vaig començar –va apuntar–. Està molt bé l’accés de la dona a la direcció, a la direcció de fotografia, a totes les disciplines, però, ¿quin panorama es troben quan hi arriben?".

Notícies relacionades

Menyspreu cap a Vox

No va evitar tampoc l’autor de La societat de la neu respondre, tot i que fos per la via del menyspreu, a les crítiques que dirigents de Vox com el vicepresident de la Junta de Castella i Lleó Juan García-Gallardo havien dirigit al col·lectiu del cine espanyol ("senyorets", els va anomenar. "Són comentaris que es desautoritzen per si mateixos i s’han d’ignorar –va declarar Bayona–. El cine espanyol necessita un debat molt més seriós i rigorós".