"Tinc un rifle del meu avi, una escopeta del meu pare i una pistola del meu oncle"

El nord-americà (Lexington, 1958) va presentar a BCNegra (que ahir va tancar després d’esgotar aforaments amb 8.700 assistents) La ley de los cerros (Sajalín), tercera entrega de la saga protagonitzada per l’agent de la Divisió d’Investigació Criminal de l’Exèrcit Mick Hardin. O, més aviat, protagonitzada per la muntanyosa zona oriental de Kentucky, on va créixer amb un pare pornògraf. En aquesta ocasió hi ha carreres de bòlids, baralles de galls i una serp de cascavell a la trama noir. I, com sempre en Offutt, llaços de sang i comunitat infrangibles i un passat que ni s’oblida ni es perdona.

Fa molts anys que no viu als turons de Kentucky. ¿Per què la seva obra en general i la saga de Mick Hardin en particular estan ambientades allà?

Estimo aquesta terra i estimo aquesta gent. Conformen una cultura singular que no ha sigut gaire tractada en la ficció i que jo conec des de dins. Puc olorar-la, veure-la i sentir-la. Escriure sobre aquest territori i aquestes persones és com tornar a casa dins del meu cap.

És una cultura molt estigmatitzada. Són els ignorants dels Estats Units. ¿Com se senten respecte de la resta del país?

Són molt conscients que són vistos i tractats com ciutadans de segona categoria. Això fa que desconfiïn de l’exterior i els forasters, amb els que sempre estan alerta per si hi ha algun senyal de condescendència. És complicat perquè és alhora una cultura amistosa i tancada. Tot i que la televisió per cable i internet van portar el món als turons i els joves ara escolten rap i porten la gorra amb la visera cap enrere, perdura la desconfiança cap a l’extern.

¿Què el disgusta d’aquesta cultura?

El que més, que li dona poca importància a l’educació. Molt poques persones van a la universitat i bastants no completen el batxillerat. És una de les zones més illetrades dels Estats Units. Genera poca literatura i poc art visual. Per contra, té una música riquíssima.

Des d’Europa resulta difícil comprendre que als Estats Units sigui tan fàcil accedir a armes de foc. ¿Està a favor d’una legislació més restrictiva?

Primer: els Estats Units són un país molt jove i va ser fundat gràcies a les armes de foc, que van ser utilitzades pels colons per alliberar-se dels britànics. Les armes de foc estan molt arrelades en la nostra cultura. Jo no n’he comprat cap, però en tinc tres, que no utilitzo: un rifle del meu avi, una escopeta del meu pare i una pistola del meu oncle. Són relíquies familiars i seran per al meu fill. Dit això, estic completament en contra que els ciutadans puguin comprar armes militars. És un gran problema.

¿Ha assistit a alguna baralla de galls?

Les baralles de galls són il·legals als Estats Units, així que la meva resposta és: sense comentaris.

¿Quina importància dona a la precisió del llenguatge en la seva escriptura?

La màxima. Treballo molt durament per triar sempre la paraula més adequada, la que posarà en la ment del lector exactament el que estic descrivint. Els éssers humans som animals febles. No tenim urpes ni dentadures dissenyades per matar. El llenguatge és la nostra eina principal. Un escriptor, com qualsevol treballador, ha de conèixer molt bé les seves eines, mantenir-les en bon estat i utilitzar la indicada per a cada necessitat. No vols que un mecànic s’equivoqui d’eina en la reparació del teu cotxe i a causa d’això tu tinguis després un accident, ¿oi? Doncs el mateix amb les paraules.

Els personatges de les seves novel·les tenen habilitats manuals, són importants per a la seva forma de vida. ¿Té vostè alguna habilitat manual destacable?

Vaig créixer en una casa a les muntanyes de Kentucky i visc en una casa que està en un terreny de tres hectàrees i mitja al comtat de Lafayette, a prop d’Oxford, a l’estat de Mississipi. De manera que sé utilitzar gairebé qualsevol eina manual i puc fer petites reparacions mecàniques, elèctriques… És fruit de la necessitat, de viure aïllat i de no tenir diners per estar sempre contractant algú que faci les reparacions.

Mick Hardin és un militar. Bé, un militar acabat de ser retirat a La ley de los cerros. ¿Com és l’adaptació dels militars a la vida civil en un país amb un exèrcit professional enorme?

Als Estats Units el servei militar té respecte ciutadà. Hi ha respecte pels veterans. Alhora, la transició de militar a civil no és fàcil. La dificultat d’aquesta transició augmenta segons els anys que s’hagin servit i és encara més difícil per als soldats que han entrat en combat. Com que els Estats Units van a la guerra massa sovint, sempre hi ha soldats tornant que han combatut en una guerra. Tenen el respecte de la població, però no una assistència per part de les autoritats malgrat que solen tenir problemes emocionals. Molts exmilitars s’incorporen d’una manera o una altra a reforçar la llei i la seguretat. També n’hi ha bastants que augmenten les poblacions de persones sense llar de les grans ciutats.

¿Té alguna cosa en contra dels col·leccionistes?

¿Per què?

M’ha semblat que a La ley de los cerros hi ha un parell de pulles dirigides als col·leccionistes d’objectes pop.

No conscientment. Soc col·leccionista des de petit. Col·lecciono pedres, nius d’ocell, pells de serp, cranis d’animals salvatges, plomes. Tinc centenars de plomes.

Podria muntar una atracció a peu de carretera, amb tot això.

Notícies relacionades

Jeff Daniels com a figura trumpiana

"Volia tombar prejudicis sobre els llatinoamericans"

Podria, podria. Els cranis d’animals salvatges no són gens fàcils de trobar, ¿eh?

Offutt s’obre una mica la camisa i mostra un collar fet amb una tira de cuir i una pedra, i diu: "És la primera pedra que vaig guardar, de nen. Ja tenia el forat".