La destrucció de Las Vulpes per ‘zorras’

Les Vulpes es van formar a Bilbao a principis dels anys 80. Integraven el grup Loles Vázquez (guitarra), la seva germana Lupe (bateria, morta el 1993), Mamen Rodrigo (veu) i Begoña Astigarraga (baix). Diu Vázquez pel que fa al nom: "Tenia 15 anys i estudiava llatí a l’institut".

La lletra de Me gusta ser una zorra, una versió d’I wanna be your dog, de The Stooges, tampoc tenia gaire teoria al darrere. La mare de les Vázquez formava part de l’associació de dones del barri i a casa tots eren iguals. Al carrer, per contra, no era estrany que sentís algun zorra al seu pas. "Bé –diu–, si per la meva manera de vestir, de comportar-me i de pensar em deien zorra, i vestir, comportar-me i pensar com ho feia era el que m’agradava a mi, seria una zorra".

Si Iggy Pop cantava "ara vull ser el teu gos", Las Vulpes cantarien "me gusta ser una zorra".

El videoclip de Me gusta ser una zorra es va emetre a Caja de ritmos, espai de TVE, el 16 d’abril de 1983, dissabte, sobre el migdia. El videoclip havia sigut gravat pel programa sis mesos abans i, segons Vázquez, a ningú li va passar pel cap que pogués originar la guilladura que va originar. Governava el PSOE des de 1982 com a suposada culminació de la transició i els excessos eren aplaudits pel poder visible. "Potser alguna carta d’alguna associació religiosa sí esperàvem, però res més –recorda Vázquez–. Carlos [Tena, presentador de Caja de ritmos, mort el 2023] a tot estirar temia un xiulet a sobre de la paraula cabrón". Ni això. No va passar res.

Campanya orquestrada

Fins que quasi dues setmanes després el diari Abc va publicar un editorial titulat Ya basta en el qual clamava contra una cançó que "degrada la societat espanyola, fa revoltar el pare de família, indigna el ciutadà responsable, trenca la intimitat de la llar, lesiona l’establert a la Constitució i traspassa els límits del tolerable". Va ser només el principi. "Pobre, el tio de l’Abc que va haver de transcriure la lletra –diu fent broma Vázquez–. Va ser una campanya orquestrada". Llavors, Carlos Tena va haver de dimitir i Caja de ritmos va ser cancel·lat.

El primer punk, sobretot el britànic, va suposar la incorporació de dones al rock com a figures rellevants i, sovint, amb veu feminista: The Slits, X-Ray Spex, Siouxsie, The Raincoats, Gaye Advert… A causa de la mateixa naturalesa del punk, considera Vázquez. "Semblava que a una música se li exigia més –assenyala–, era com anar a fixar-se en si donava la talla. Com en el punk tocar bé no era el principal, potser per això va atraure tantes dones". No recorda Vázquez si va ser Joan Jett o Chrissie Hynde qui va dir que la guitarra no es toca amb la vagina. Potser van ser Las Vulpes el primer grup espanyol de rock format només per dones. No n’hi havia tants fora d’Espanya.

Les Vulpes s’havien forjat en un "Bilbao gris" on no tenien diners per "anar a bars", deixant anar la "ràbia" que portaven dins en locals d’assaig precaris i espais urbans on ningú els donés la llauna. D’aquest cercle íntim van saltar al gran món a cavall de l’escàndol muntat entorn de la seva aparició a Caja de ritmos. Encara no havia gravat la banda ni el single amb Me gusta ser una zorra a la cara A i Inkisición a la cara B, finalmment el seu únic disc. La Fiscalia General de l’Estat va presentar una denúncia contra Vázquez (autora de la lletra) i Rodrigo (cantant) per escarni públic, i contra el director de Caja de ritmos per "ofensa al pudor i als bons costums". El cas es va arrossegar pels tribunals fins a 1986, quan va ser sobresegut.

Sobresou policial

Les Vulpes van actuar a la sala Rock-Ola de Madrid el maig de 1983. Tot va anar malament des de la prova de so, rememora Vázquez. I va empitjorar quan el grup va parar de tocar per reclamar a la sala que tragués el "filat" que s’havia instal·lat entre elles i el públic. No va millorar les coses que cridessin a la policia assassina en una de les seves cançons.

El temple de ‘la movida’ madrilenya reforçava el seu personal de seguretat amb elements externs en els concerts potencialment conflictius. És a dir, amb policies traient-se un sobresou. Vázquez es va lliurar per atzar, però les seves companyes, explica, van rebre uns "cachetazos" i van ser humiliades per part del reforç policial a l¡acabar el concert. Que alguna d’elles portés un collar de gos va posar amb safata als agents fora de servei agudes vexacions. Les Vulpes van anar a denunciar les agressions, però a l’exterior de la comissaria van veure els del sobresou i ho van deixar córrer, continua explicant Loles.

Els episodis de "violència organitzada", o almenys encoratjada pel circ organitzat al seu voltant, es van succeir en els seus directes. A Burgos, per exemple, van actuar Las Vulpes davant una patuleia de "soldats sortits". A Benavente van acudir autocars amb feixistes, segons la guitarrista. I així. Els enganys i la pressió de la indústria musical, juntament amb el desgast ocasionat per la querella i per haver sigut convertides en una atracció de fira, van acabar amb elles. "Per a nosaltres, Caja de ritmos va ser el final", reconeix Vázquez. Un cas exemplar de caramel enverinat. El grup es va reunir el 2005 per gravar l’elapé que va quedar pendent. L’àlbum Me gusta ser va ser també un homenatge a la difunta Lupe Vázquez.

Sobre Zorra, de Nebulossa, pulcra translació al present del missatge de Me gusta ser una zorra, opina Vázquez: "Està bé. Eurovisió ha d’aixecar any rere any un festival caspós, i aquest any li ha tocat a una dona de certa edat a qui li agrada ser una zorra. És un màrqueting ben pensat".

Com a nigger, lesbiana, maricon, queer o friqui, zorra (bitch, en anglès) és una paraula que ha sigut àmpliament resignificada en clau orgullosa per les seves destinatàries inicials com a insult. El rap i els seus derivats urbans són des de fa dècades plens de zorras contentes de ser-ho (i de mascles molt mascles també contents de ser-ho, cal dir). I en el rock alternatiu hi va haver als 90 un moviment feminista anomenat riot grrrl que va canviar les regles del joc. La reapropiació del terme zorra va ser una de les seves cartes.

¿A què ve ara ‘Zorra’?

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

¿A què ve llavors que Zorra sigui qualificada de "transgressora"? En primer lloc, que parlem d’Eurovisió, el territori més popular. Que Bad Gyal ompli dues vegades en un any el Palau Sant Jordi no significa que tots els espanyols sàpiguen qui és Bad Gyal. Però sí que (gairebé) tots els espanyols coneixen Nebulossa només uns dies després del seu triomf al Benidorm Fest. Eurovisió és una altra escala de popularitat.

I en segon lloc, té la paraula l’escriptora Cristina Fallarás, la nova novel·la de la qual, El fin de todo esto, està a punt d’arribar. "Amb l’aparició de les xarxes socials desapareixen les veus autoritzades –diu Fallarás–. A Las Vulpes van decidir destrossar-les veus autoritzades. Ara, un munt de xavales haurien sortit a recolzar Las Vulpes en resposta a aquestes veus autoritzades". En aquesta "nova arquitectura de l’opinió pública –continua Fallarás–, no està malament que s’insisteixi en idees que poden semblar superades però que la machoesfera demostra que no ho estan".