Una molt bona comèdia d’acció és possible

L’ anunci d’una sèrie basada en Mr. and Mrs. Smith podia convidar al neguit: fins i tot una pel·lícula semioblidada es considera avui dia mereixedora d’una extensió en format sèrie. Que el projecte hagués de ser creat i protagonitzat per Donald Glover i Phoebe Waller-Bridge, prestigiosos autors de sèries pròpies com, respectivament, Atlanta i Fleabag, només abaixava una mica més l’ànim.

Com ella mateixa va explicar a The Hollywood Reporter, Waller-Bridge va acabar deixant el projecte per diferències creatives amb el seu company, que va acabar tenint Francesca Sloane (guionista d’Atlanta) com a col·laboradora creativa i Maya Erskine com a partenaire a la pantalla. Aquest tumult convidava a sospitar malament, a preguntar-se per què Hollywood segueix entossudint-se a tornar a transitar camins coneguts en lloc d’obrir noves rutes.

I llavors arriba aquesta Mr. & Mrs. Smith i en pocs minuts l’única pregunta és: ¿per què vam dubtar alguna vegada de Glover? Atlanta és un mite. La seva anterior sèrie per a Amazon va ser la fascinant Enjambre, retrat de la cultura stan en forma de psychothriller. Amb aquest fals remake de l’èxit de Pitt i Jolie no arrisca tant com en aquelles, potser, però, ben ajudat per Sloane, sap cuinar un producte irresistible, sofisticat, sexi i, en realitat, no sense les seves excentricitats o els seus acudits sobre qüestions racials. Mr. & Mrs. Smith és, en poques paraules, millor del que necessita ser.

Notícies relacionades

Cap Butaca Buida es referma amb un nou rècord de 81.513 espectadors

El D’A honra Mia Hansen-Love

Diem "fals remake" perquè, en termes argumentals, aquesta sèrie té tant de Mr. and Mrs. Smith com de The Americans. Els seus protagonistes no descobreixen que, com ells mateixos, els seus cònjuges són assassins a sou i, a més, d’una agència rival. Són perfectes desconeguts obligats a fer-se passar per parella feliçment casada per portar a terme missions perilloses. Ella es considera organitzada; ell té experiència militar. És fàcil preveure qui posarà en aquest cas el cervell i qui el múscul.

Glover, Sloane i el seu equip es mouen feliçment entre extrems. En un costat hi ha la comèdia romàntica més lleugera i íntima, un flirteig insistent contaminat per la desconfiança mútua. En l’altre, seqüències de suspens i acció molt ben dissenyades. Que la sèrie funcioni igual de bé en els dos camps és gairebé un miracle: en el subgènere de la romcom d’acció, últimament el triomf és l’excepció.