Ètica i intimitat

Ha entrat per sorpresa en la llista final de les nominades a l’Oscar a millor pel·lícula internacional. És una producció alemanya que recupera una tendència tractada pel cine nord-americà més progressista, la dels relats que transcorren en l’àmbit escolar i mostren conflictes d’allò més diversos: de classe, racials, ètics, sexuals... En aquest cas, el realitzador Ilker Çatak mostra com pot arribar a canviar la percepció que el grup té sobre una de les individualitats. La protagonista és una jove professora ben vista per companys i alumnat. Un dia registra en vídeo com una altra treballadora de l’institut li roba la cartera. ¿És lícit fer-ho? Perquè de sobte el que per a ella era una absoluta certesa es converteix en un malson laberíntic: és denunciada per violació de la intimitat al deixar la càmera de vídeo del seu portàtil encesa per gravar el que fa l’altra dona. Tot es complica, és un drama amb totes les de la llei, ja que el fill de la denunciada també és alumne seu. Tot i que ben narrada i interpretada, la pel·lícula té un cert pòsit telefílmic, una correcció que de vegades va a la contra de la tensió que procura la història. Això sí, que no sapiguem res de la vida personal dels personatges, ja que tota s’esdevé a l’institut, és un detall interessant.