‘La Mesías’ triomfa en uns Feroz marcats pel cas Vermut

La sèrie La Mesías, de Javier Ambrossi i Javier Calvo, va ser la triomfadora de l’onzena edició dels premis Feroz, en una gala en la qual també va destacar Robot Dreams, amb tres guardons, i que va estar inevitablement marcada pels testimonis de les tres dones que acusen el cineasta Carlos Vermut de violència sexual.

La investigació publicada divendres passat a El País sobre els presumptes actes de violència sexual de Vermut es van colar en la gala ja des de la desfilada per l’alfombra vermella, on amb més o menys contundència s’hi van anar posicionant en contra personalitats com José Coronado, Isabel Coixet, Hugo Silva o Alberto Ammann, mentre que d’altres van preferir no fer valoracions.

Investigació periodística

L’única, tot i que sonada, referència a les denúncies contra Vermut la va elevar la presidenta de l’Associació d’Informadors Cinematogràfics d’Espanya (AICE), María Guerra, que va felicitar el diari El País per la investigació i va relacionar els fenòmens de la violència sexual amb la precarietat.

La nota reivindicativa la van aportar Juan Sebastián Vásquez, codirector d’Upon Entry (L’arribada), que va demanar l’"aturada del foc a Palestina" i va exhortar els presents a la gala a "rebre a totes les persones que necessiten viure una vida tranquil·la", i, de manera indirecta, l’actriu Mónica Randall, premi Feroz d’Honor, que portava una jaqueta confeccionada a Betlem per un grup de dones palestines, viudes i esposes de presos polítics d’Israel, com a acte de suport a l’Estat palestí i solidaritat amb les víctimes de la guerra al Pròxim Orient.

També per part de Javier Ambrossi, que va dedicar el premi a millor sèrie dramàtica per La Mesías als nens que pateixen violència, als quals va recordar que això no és "culpa seva", sinó dels adults, i en un altre dels pocs moments de reivindicació, es va demanar suport per al cine argentí en aquest moment en què "tant ho necessita".

La cerimònia, que va ser conduïda dinàmicament per Brays Efe i Coria Castillo, no va tenir el marcat caràcter reivindicatiu d’altres edicions, sinó que va redundar més en l’humor; des de les taules dels nominats, Efe va deixar anar un dard enverinat per al també presentador Pablo Motos, a l’adreçar-se així a Andreu Buenafuente, nominat com a millor actor de repartiment per la sèrie El otro lado: "En la sèrie interpretes un presentador que es converteix en fantasma, a qui li costa adaptar-se als nous temps. Per preparar-te, ¿quantes hores has vist El Hormiguero?", va dir entre rialles, a la qual cosa Buenafuente va respondre: "Encara voldràs que et contesti".

Per la resta, gala tranquil·la que, malgrat el triomf sense peròs de La Mesías, va premiar diferents pel·lícules i sèries en diverses categories rellevants: la millor direcció va ser per a J. A. Bayona per La sociedad de la nieve; la millor actriu protagonista va recaure en Malena Alterio per Que nadie duerma, i el millor actor protagonista, per a David Verdaguer per Saben aquell, un guardó que va recollir el director, David Trueba.

Un dels moments més emotius el va protagonitzar Mónica Randall, que va pujar a l’escenari a buscar el seu premi Feroz d’Honor 2024, un guardó que va valorar per contenir la paraula "honor" perquè, segons la seva opinió, "un, al final, viu la seva vida conseqüentment amb un mateix, sense trair els seus ideals".

"Recordeu-me amb carinyo i gràcies pel vostre respecte", va dir després de desitjar als presents que arribin al moment de la vida en què ella es troba, perquè, va recordar, això serà que "heu viscut molt", cosa que va arrencar algunes llàgrimes entre els convidats.

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

Membres del Govern

Els premis Feroz també van comptar amb la presència de la vicepresidenta segona del Govern, Yolanda Díaz, i del ministre de Cultura, Ernest Urtasun, que van disfrutar de la cerimònia. Díaz va ser interpel·lada per la presidenta d’AICE, María Guerra, que li va demanar que "no s’oblidi de la premsa" en el seu objectiu de regular i reduir la jornada laboral.