Pobra Letizia (i pobra Elionor)

Quan semblava que res podia empitjorar, els tuits de Jaime del Burgo i la seva amenaça amb la publicació d’un llibre que donarà detalls sobre la presumpta relació amb la reina Letizia, arriba l’aniversari del rei Joan Carles i les fotografies de la gran festa a Abu Dhabi tiren més llenya al foc.

Ha tornat el mal humor. La gran festa pel 86è aniversari de Joan Carles a Abu Dhabi no ha agradat a la Zarzuela. Aquest havia de ser l’any d’Elionor. Les portades i els titulars els havia de monopolitzar la princesa d’Astúries. Era la gran esperança d’aquesta monarquia tan vinguda a menys.

Superat l’elefantada a Botswana, la denúncia per assetjament de Corinna, les targetes black, els afters parties de Froilà, les banyes d’Urdangarin a la infanta Cristina, les comissions estranyes i els números que no quadraven a Suïssa..., res podia enterbolir l’any que Elionor adquiriria protagonisme perquè complia 18 anys. Aquest era el seu any. O això creien Felip i Letizia. Tenien Joan Carles de tant en tant a Sanxenxo, però poc més. Bé, poc més no perquè la publicació del llibre de Jaime Peñafiel i els tuits de Jaime del Burgo estaven donant més d’un mal de cap als Reis.

Però que el dia de la primera Pasqua Militar amb la princesa vestida amb l’uniforme de gala de l’Exèrcit de terra sigui portada d’Hola Joan Carles i no ella és un cop dur que ha agafat descol·locats Felip i Letizia. Hola és la revista de capçalera de la Casa del Rei, però no ha mirat per la institució. Ha mirat pel bé de l’emèrit. ¿Per què? Costa entendre-ho. Potser l’egoisme de Joan Carles ha passat per damunt de tot i les seves ganes de tornar a Espanya poc l’han fet pensar en les conseqüències. No aconsegueix assumir que aquest ja no és el seu regnat, ni tan sols el del seu fill. La reina és Letizia, i el futur, Elionor.

ANA LA FANTASIOSA.

Notícies relacionades

L’encara incert futur de les pintures de Sixena: ¿tornaran a Aragó o seguiran al MNAC?

Nathy Peluso fa vibrar el Sónar amb un enèrgic directe

Que Ana Obregón és una de fantasiosa no és novetat. Però aquesta setmana ha quedat demostrat que no és el mateix ficcionar que ets una estrella de Hollywood que cuina paelles per a Steven Spielberg que fantasiejar amb tots els ingressos que aconseguiràs per a la fundació que has creat amb el nom del teu fill. Ningú li qüestiona que la seva intenció és bona i que està compromesa amb la lluita contra el sarcoma d’Ewing. Però quan públicament et compromets a fer uns ingressos a la fundació i aquests no arriben, la cosa comença a sonar estranya.

Aquesta setmana ens enviaven als periodistes un comunicat sobre l’estat de comptes de l’entitat que no dona resposta a gaires dubtes. La més important és amb referència al llibre El chico de las musarañas. Sí que expliquen que quan es liquidin els beneficis, aquests aniran íntegrament a la fundació, però ¿què passa amb l’avançament? ¿Aquesta part se la queda Ana? L’avançament és l’import més important i, moltes vegades, quan arriba la data de passar comptes, l’escriptor no rep res. Ana va cobrar un avançament del llibre abundant i podria passar que al març, quan passi números amb l’editorial, aquesta ingressi a la fundació zero euros. Amb temes tan sensibles la moralitat del finançament ha de ser impecable.