La Drogueria Rovira, una botiga de barri premiada a Chicago
"No és una botiga ‘pija’; és especialitzada", diu Ramon Segarra Rovira, el propietari, després de ser distingit en els Global Innovation Awards. "El dia que tingui paper de vàter al taulell, és que estic tancant".
Ramon Segarra Rovira té 65 anys i fa quatre dècades que és al capdavant de la Drogueria Rovira, situada al carrer de Madrazo i amb 126 anys d’existència. Segarra es va incorporar definitivament a la botiga després de fer la mili, als 28 anys. Però el negoci tenia una història prèvia: "El meu besavi el va iniciar el 1910. Jaume Rovira Creixell". El comerç va obrir per primera vegada a Sant Celoni i després es va traslladar a Barcelona, a l’avinguda de la República Argentina, més endavant al carrer de Saragossa, després al de Pàdua i finalment el 1940 va arribar a Madrazo, quan el carrer es deia Molins de Rei.
Després del besavi Jaume va venir l’avi, Ramon Rovira Auleda, i el pare, Francisco Segarra Folguera, ja mort, que va portar la drogueria amb la seva dona, Montserrat Rovira Vendrell, que encara és viva: "Ve per aquí de tant en tant". El responsable actual representa, doncs, la quarta generació d’un negoci que, és ben visible, li causa una gran satisfacció.
De quan venia a la botiga des de l’escola recorda com ell, com altres nens de l’època, es fabricava la pólvora per als petards amb elements que trobava en qualsevol drogueria: "Compraves clorat de potassi, sofre i carbó vegetal". Diu que sempre va tenir clar que es dedicaria a la botiga. Té dos treballadors: Antonio Zoyo i Joseph León. N’hi havia un altre, que es va jubilar no fa gaire.
Hi va haver un temps en què la Rovira era una drogueria convencional, però això va canviar ja fa molt. "Cap als anys 80 hi va haver canvi. El va fer el meu pare, i jo, que vaig arribar el 1985, el vaig continuar. Molta gent s’ha quedat amb la drogueria tradicional: vendre paper higiènic, detergent, tot això. I tot això és el que ja no venc. Els productes habituals no els venc. Perquè no m’interessen. El dia que tingui paper de vàter o detergent al taulell, o hi hagi un anunci de rebaixes o d’ofertes, és que estic tancant", afirma.
¿I quin és el perquè d’aquesta aposta? L’explica Segarra mateix: "Perquè si tu crees una necessitat a gent amb poder adquisitiu et vindrà sempre gent amb un poder adquisitiu alt". ¿És una drogueria pija? "Pija no: és una drogueria especialitzada, una drogueria elitista. Sempre hem sigut especials, però anem a fires internacionals, i això no és habitual. El meu pare ja hi anava i jo potser encara més. És freqüent que hi vagin proveïdors, no tant establiments petits, però jo soc un cul inquiet. Vaig a fires de drogueria, de material de cuina, de raspalls". Els raspalls, com veurem més endavant, tenen un pes molt especial a la Drogueria Rovira.
Tot aquest recorregut pel comerç de Segarra ve a tomb perquè aquest any la drogueria, que ha rebut diversos guardons en el passat, ha guanyat el primer internacional. Ha sigut reconeguda com a guanyadora nacional a Espanya dels Global Innovation Awards 2025-2026, un dels premis internacionals més prestigiosos del sector de productes per a la llar.
Vinçon i Fernando Amat
Segarra va conèixer l’ànima de Vinçon, Fernando Amat, en viatges a fires. Explica que, quan Amat va tancar, va demanar al droguer targetes per enviar-les a clients que ja no podrien comprar a la celebrada botiga del passeig de Gràcia, potser la més elogiada de la ciutat durant dècades.
El responsable de la Drogueria Rovira esmenta alguns exemples de productes que ven i que responen a aquesta vocació exclusiva, que normalment es troben en botigues de Londres o París: crema per a les sabates Saphir Médaille d’Or, que ve de França; ceres angleses per a mobles, productes per a la roba de caixmir. "Tinc productes específics per netejar roba blanca, negra, d’esport, interior. I també marques més generalitzades, però no les habituals del mercat. ¿Ariel? No, d’això aquí no en tenim: no sé ni com s’escriu. Has de vendre prèmium. Perquè hi ha molta gent que no ven prèmium". Té clients a Barcelona, a la resta de Catalunya, a la resta d’Espanya i alguns a l’estranger, mitjançant la venda online: "A l’estranger, un 2% del total; a Espanya, un 10%".
Entre les mil particularitats d’aquesta drogueria, una cosa que destaca són els raspalls. "Tenim raspalls per netejar ordinadors portàtils i ordinadors de sobretaula, per a la barba, per al bigoti, amb cerra de Calcuta, per netejar musclos [per fora, s’entén], per netejar bolets, per netejar els pals de golf. Per als cabells en tenim un de 400 euros". ¿Per què s’han de pagar 400 euros per un raspall de cabells? "No tindràs electricitat estàtica, no et trencarà els cabells i et quedaran molt sedosos". ¿És cara la Drogueria Rovira? "Cara, no. És una drogueria que ven qualitat. I la qualitat costa diners".
