La llei de mecenatge, "un pas endavant" tot i que no definitiu

Després de molts sospirs, finalment el Govern va aprovar per decret el 19 de desembre passat la nova llei de mecenatge. Una norma que havia quedat en suspens a causa de l’últim avanç electoral i que ara, entre d’altres, augmenta les deduccions fiscals per a les donacions, inclou noves tipologies, com la de donar gratuïtament serveis professionals, i permet que els mecenes rebin un reconeixement simbòlic a través de mencions o que obtinguin contraprestacions de béns i serveis per valor del 15% del donatiu fins a un màxim de 25.000 euros. Actualment una entitat cultural no podia agrair en un tríptic informatiu a una persona física o jurídica el seu donatiu o regalar-li unes entrades per a un espectacle, per exemple.

La reforma de la llei de mecenatge, que va tenir el suport de tots els grups parlamentaris del Congrés excepte Vox, que es va abstenir, ha sigut reclamada durant molts anys pel sector cultural (també té un pes decisiu en el camp de la investigació científica), ja que la norma vigent fins ara era del 2002 i s’havia de "transportar", en paraules d’Eloi Planes, president de la Fundació Catalunya Cultura, a l’actualitat. "Havia quedat obsoleta i poc competitiva respecte als països del nostre voltant", va dir en una trobada amb mitjans catalans el representant de l’entitat, que ha lluitat durant els seus 10 anys de vida per una reforma de la llei liderada al Congrés per l’exdiputat del PDECat Sergi Miquel.

Una norma millorable

No obstant, Maite Esteve, directora de la fundació que integra entitats privades i públiques amb l’objectiu d’establir vincles entre el sector empresarial i el món cultural, assenyala: "No és la llei que ens agradaria, però és un pas endavant". Les reticències històriques d’Hisenda i de tots els ministres que han passat per aquest despatx durant aquest temps han fet que la norma no hagi evolucionat fins 21 anys després, exposa Esteve, que esmenta França com a país referent en aquest tipus de polítiques culturals. "Es té una mirada molt curta, es pensa que resta capacitat econòmica immediata, però es genera i potencia un sector econòmic que crea llocs de treball, etcètera", defensa la directora de l’entitat.

A Catalunya hi ha 177.700 persones treballant en l’àmbit de la cultura (un 5,1% del total de persones ocupades), un sector que genera l’1,9% de la riquesa de l’economia catalana, segons dades del 2022 de l’informe CoNCA.

Notícies relacionades

¿Qui dimonis és Kiko Veneno?

La millor preqüela d’una preqüela de ‘Star Wars’

Tot i així, Esteve remarca "la falta de consciència sobre el poder transformador de la cultura i el seu impacte social", i posa com a exemple el cas del festival Gargar de murals i art rural de Penelles (Lleida), guanyador del premi IMPULSA que concedeix anualment la fundació, i que, segons la directora, "ha dinamitzat el territori".

La Fundació Catalunya Cultura posa el focus ara a motivar la creació d’un marc normatiu català que ajudi a afavorir les iniciatives de mecenatge –"el que se’ns ha quedat curtet, que es canviï", diu– i també a fer pedagogia sobre això ja que es tendeix a tenir, consideren, una errònia visió "elitista del mecenes cultural".