Adeu a David Soul, el policia ros de ‘Starsky & Hutch’

La història del cine i de la televisió està plena d’actors i actrius recordats per una sola interpretació, un d’aquells treballs que ho devoren tot i atrapen l’intèrpret en qüestió en un personatge per qui sempre serà recordat tot i que hagi intentat deslligar-se’n amb el pas dels anys. És el cas de David Soul, mort ahir als 80 anys. Havia debutat a finals dels 60 amb intervencions en sèries televisives de segona fila, i va arribar a encarnar Harry el Fort (1973), segona entrega de les corregudes de Harry Callahan, un dels membres de l’esquadró policial que es dedica a liquidar els criminals que no han sigut considerats culpables als jutjats.

Però el 1975 va ser escollit junt amb Paul Michael Glaser per interpretar un dels membres de Starsky & Hutch, la parella policial que va aconseguir un enorme èxit en la serialitat catòdica dels 70. Aleshores va començar tot per a Soul. I aleshores podríem dir que també va acabar tot.

Com si fos un vampir, l’agent de policia Kenneth Hutchinson, anomenat Hutch, es va apoderar de Soul i va condicionar tota la seva carrera posterior. No va ser un cas únic, ja que el seu company d’aventures en la sèrie Starsky & Hutch (1975-1979) tampoc va aconseguir mai desprendre’s del personatge de David Starsky: Glaser, més rude que Soul, el ros de característiques una mica més refinades, tampoc va fer després res de l’altre món. A més, Glaser va haver d’encarar una tragèdia personal quan la seva dona i el seu fill van morir després que ella contragués el VIH a causa d’una transfusió de sang errònia.

Encara sota l’influx de Hutch, Soul va fer alguns papers meritoris com en la minisèrie de Tobe Hooper El misterio de Salem’s Lot (1979), adaptació d’una novel·la de Stephen King que seria trossejada en versió cinematogràfica amb l’equívoc títol de Phantasma II. La seva carrera es va desenvolupar a la televisió tret d’esporàdiques aparicions cinematogràfiques: Cita amb la mort (1988), un dels casos d’Hercule Poirot, i Pentathlon (1998), mà a mà amb Dolph Lundgren i ambientada en els Jocs Olímpics de Seül.

Un número u musical

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Però la seva presència en cine més recordada tornaria estar lligada al seu gran èxit televisiu. En la molt divertida Starsky & Hutch: la pel·lícula (2004), Soul i Glaser van realitzar un bon cameo interpretant-se amb ironia a ells mateixos. En aquesta aventura cinematogràfica, Starsky i Hutch van ser encarnats per Bel Stiller i Owen Wilson, que els van parodiar amb moltíssim respecte.

Soul era fill d’un pastor luterà. Nascut a Chicago, va acabar nacionalitzant-se britànic. Després de l’èxit va arribar l’apagada, condicionada a més per la seva addicció a la beguda. Va fer carrera també com a cantant. Entre el 1976 i el 1997 va gravar cinc àlbums de soft rock, i el seu melós senzill del 1976, Don’t give up on us, es va enfilar al número u de les llistes britàniques.