Tot el que llegirem aquest any: aquests són els llibres més destacats de 2024

Sense cap dubte, la joia de la corona de les novetats del 2024, any en què se’n commemoren deu de la mort de Gabriel García Márquez, és la publicació el pròxim 6 de març de la novel·la que aquest, insatisfet amb el resultat, va aparcar en un calaix i que els seus fills finalment han decidit fer pública. En agosto nos vemos (Random House) narra el despertar sexual d’una dona madura que cada any es trasllada a visitar la tomba de la seva mare. Serà una bomba editorial a escala mundial.

Un altre autor sol·licitat és Eduardo Mendoza, que amb Tres enigmas para la Organización aborda una novel·la de suspens molt al seu estil desenfadat i extravagant situada a la Barcelona del 2022 amb els antics membres d’una societat secreta creada durant el franquisme fent de les seves. Pur Mendoza.

Clàssics i moderns

Les lletres en castellà comptaran també amb La última función, de Luis Landero –potser el més cervantí dels nostres novel·listes amb el permís de Luis Mateo Díez– que recrea una història d’amor tardoral en una representació teatral d’aficionats i Perro negro, de l’autor revelació del 2022 Miguel Ángel Oeste entorn del dissortat Nick Drake. Totes dues són de Tusquets. Sense oblidar Antes de que llegue el olvido (Siruela), amb la qual la crítica Ana Rodríguez Fischer va guanyar el Café Gijón i Vibración, de José Ovejero (Galaxia Gutenberg), una ficció en la qual reuneix vius i morts.

Menció especial es mereix NMK8, Ocho entrevistas inventadas (H&O), les falses entrevistes que un imberbe Enrique Vila-Matas va publicar a la revista Fotogramas. Marlon Brando, Patricia Highsmith, José Antonio Bardem i Anthony Burgues van respondre fictíciament partint de la imaginació de l’entrevistador.

Respecte als llatinoamericans caldrà prestar atenció a El estilo de los elementos, de Rodrigo Fresán, una meganovel·la de l’exuberant autor argentí, i a Chamanes eléctricos en la fiesta del sol de l’equatoriana Mónica Ojeda (totes dues a Random House). A més de Metempsicosi, del guatemalenc Rodrigo Rey Rosa (Alfaguara), i El pasado anda detrás de nosotros del mexicà Juan Pablo Villalobos (Anagrama).

La collita en català també ve suculenta. És el cas d’Ofert a les mans, el paradís crema, de Pol Guasch (Anagrama), que torna a esmolar el seu estil poètic en aquesta història d’amistat amb apocalipsi de fons, i de Jenn Díaz, que a Violència en tres actes (La Magrana) explica com va ser víctima d’una relació tòxica i cruel. També íntima serà la confessió de Maria Climent , Mai és una paraula molt lletja (Ara Llibres), en la qual comparteix el seu complicat camí cap a la maternitat. Sense oblidar el multipremiat Sebastià Alzamora que amb El Federal (Proa) recupera la figura del polític i revolucionari republicà Pere Caimó a finals del XIX, i Una novel·la comercial (Edicions de 1984) de Ponç Puigdevall, retrat familiar marcat per les hostilitats i els interessos.

Molt possiblement el títol més anhelat quant al panorama internacional sigui Cuchillo, la memoir en la qual Salman Rushdie reuneix les meditacions que van seguir l’intent d’assassinat que va patir apressat per la fàtua l’estiu del 2022. No restarà a la saga Baumgartner (Seix Barral), emocionant tornada a la ficció de Paul Auster en un moment complicat per a l’autor afligit de càncer. La novel·la repassa la vida d’un vell professor en la qual ressonen els ecos del mateix autor.

Murakami, per fi

Notícies relacionades

Viatge cinematogràfic a Brooklyn

La vida sense Paul Auster

Potser és el 2024 l’any de Haruki Murakami si els acadèmics suecs decideixen finalment donar-li el Nobel. Mentrestant, continuarem esperant amb La ciudad y sus muros inciertos (Tusquets), la seva nova novel·la llarga en sis anys en la qual no falten els seus genuïns i addictius ingredients. També serà molt recomanable Lo que dicen, o nada (Cabaret Voltaire), una recuperació del 1977 en la qual la gran Annie Ernaux s’evoca a si mateixa com a adolescent inexperta. Una altra recuperació serà La distància que ens separa de la supervendes Maggie O’Farrell (L’Altra), sense desdenyar dues dames molt serioses com Tessa Hadley (El pasado, Sexto Piso / 1984) i Amélie Nothomb (Els aeròstats, Anagrama). Quant als senyors caldria mencionar l’extraordinari Georgi Gospodinov, guanyador del Booker, de qui Impedimenta recupera Acerca del robo de historias y otros relatos; Chuck Palahniuk i la seva cruel i divertida parts iguals La invención del sonido (Random House) i El día de la liberación (Seix Barral / 1984), un grapat de relats magistrals de George Saunders.

Alguns aniversaris importants marcaran l’any cultural. El més sonat serà el centenari de la mort de Franz Kafka que portarà algunes novetats com Soy Milena de Praga (Galaxia Gutenberg) en la qual Monika Zgustova es posa en la pell de l’amant de l’escriptor; Tú eres la tarea (Acantilado), col·lecció d’aforismes de l’autor de La metamorfosi recollits pel seu biògraf Reiner Stach a què cal afegir les reedicions d’Un artista del hambre (Nórdica) i els seus Cuentos completos a Páginas de Espuma. En el bicentenari de la mort de Lord Byron apareixerà la seva biografia canònica firmada per Fiona MacCarthy (Debate) i la novel·la d’Edna O’Brian Byron in love (Cabaret Voltaire). Més pròxim i dolorós serà el 20è aniversari dels atemptats islamistes d’Atocha que propiciarà diversos títols com La llamada. La mentira del 11-M: Aznar quería que fuera ETA (Debate) de Jesús Ceberio; Voces del 11-M, de Victor Sampedro i Las claves ocultas del 11-M, de Lorenzo Ramírez (La esfera de los libros).