Emoció, amor i humor en l’últim adeu a Colita

Els amics i familiars de Colita van donar el seu últim adeu al referent de la fotografia i mestra de molts dels presents en el Tanatorio de Les Corts ahir. Van acudir a l’acte familiars, amics i representanes de la cultura i la política. Hi eren Jaume Collboni, alcalde de Barcelona, Jordi Martí, secretari d’Estat de Cultura, Xavier Marcé, regidor de Cultura, Ada Colau, exalcaldessa de Barcelona, i José Montilla, expresident de la Generalitat. Fotògrafs de diverses generacions amb Pilar Aymerich al capdavant –de les poques col·legues de la seva cinquena que queden–, l’actriu Teresa Gimpera, musa de la gauche divine, l’escriptora Carme Riera, el pintor Frederic Amat, Catherine Allard, directora d’IT Dansa, i Rocío Santa Cruz, galerista que prepara l’última exposició de Cueta inspirada en el llibre Antidona (1977), que s’estrenarà en el Cercle de Belles Arts de Madrid al febrer.

El cel gris semblava especialment encarregat per a una cerimònia laica que va estar plena d’emoció, on es va palpar l’amor dels seus amics, el seu gran patrimoni, per aquesta entranyable fotògrafa periodista morta diumenge passat als 83 anys. L’actor Enric Majó la va obrir dient: "Colita no ha fallat mai. Fiel en l’amistat, ferm en els afectes, insubornable en les decisions." Per acomiadar-se d’ella, va seleccionar un poema del seu amic Gil de Biedma. "Que la vida anava de debò un ho comença a comprendre més tard", començava el text, la primera frase del qual acompanyava el recordatori del funeral. Tambien Rosa Sender va triar paraules d’una altra gran amiga, Anna Maria Moix, i versos de Miguel Hernández.

"Una gran persona"

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Cueta era "molt coñona", va recordar Pepe Encinas, un dels molts fotògrafs que van acudir a l’acte. I aquesta vertiende va quedar plasmada en el parlament de l’escriptora Cristina Fernández Cubas, que va assenyalar que més enllà del seu èxit en la fotografia, "Colita per damunt de tot era una gran persona". Ella va fer riure als presents amb anècdotes que donaven fe de la tenacitat i espurna de Colita, "una d’especialista a obrir fronts", la ment de les quals "era un malbaratament incansable d’idees i d’ocurrències". La periodista Maruja Torres, a qui la mort de Colita va agafar lluny de Barcelona, va enviar un missatge de veu des dels Picos de Europa. "Colita, divertida companya, gran testimoni d’una època," va dir.

De la genialitat de Colita com a fotògrafa van parlar les seves imatges a través d’una projecció amb una selecció d’algunes de les fotos del seu arxiu personal amenitzades amb la música Festa (1970), del seu estimat Serrat, al que es va trobar a faltar. Va ser una combinació d’escenes quotidianes de Barcelona, des de la més gitana a la més divina, i alguns dels seus magnífics retrats de Carmen Amaya, García Márquez, Serrat, Terenci Moix, Oriol Regás i Ocaña barrejats amb retrats d’ella al costat dels seus volguts animals. Fotografies que Francesc Polop, la seva mà dreta i gran amic, continuarà cuidant amb més mim que mai ara que Colita se n’ha anat. "Ens deixa una enorme obra, un imaginari únic i personal que ens acompanyarà per sempre," va recordar.