L’Orfeó Català treu pit i emociona

Des de fa 110 anys el Concert de Sant Esteve és la gran festa de l’Orfeó Català. Aquesta vegada es van estrenar fins a tres noves nadales, gènere a què va estar dedicada la vetllada: Oh Jesús de ma infantesa, sobre un poema de Joan Maragall i música de Josep Ollé i Sabaté; Les quatre estacions de Jordi Cornudella, amb text de Dolors Miquel; i la suite Un ram de nadales de Joan Vives, que va acomiadar el programa. També es van estrenar arranjaments firmats per Mariona Vila i Elisenda Fábregas, una de les compositores convidades de la temporada.

Notícies relacionades

El Último de la Fila, tornada èpica a l’Estadi Olímpic

Quevedo s’estima la terra a ‘El baifo’

Van ser molt aplaudits els fragments d’oratoris com El Messies de Händel, Elies de Mendelssohn i El Pessebre de Pau Casals –en el 50è aniversari de la seva mort–, a més d’obres com les del noruec Ola Gjeilo (amb una esplèndida The ground) i de Darius Lim, Ekrem Eli Phoenix i Daniel Elder. L’Orfeó va dedicar un record especial a la cantaire Marta Juanola, morta al novembre, i a l’arquitecte del Palau, Lluís Domènech i Montaner, en el seu centenari.

L’àgil espectacle va comptar amb direcció d’escena d’Adrià Aubert, il·luminació de Daniel Gener, coreografia d’Ariadna Casals i va ser presentat per Laura Rosel, amb aportacions del meteoròleg Tomàs Molina, i d’impecables intervencions del Cosmos Quartet, de l’organista Joan Seguí, del clarinetista Joan Roca, del percussionista Marc Cabero i del pianista i compositor Albert Guinovart. A l’Orfeó Català es van unir el Cor Jove, el Cor de Noies, el Cor Infantil, el Cor Mitjans, el Cor Petits i, és clar, el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Tots junts, uns 300 intèrprets, es van acomiadar amb El cant de la senyera, amb el públic dret –i corejant "independència"-, fins que El noi de la mare va imposar un sensible punt final.