"Les dones podem dirigir el concert de Cap d’Any i molt més"

Fa un any un famós director es va atrevir a dir que no hi havia cap dona que fos capaç de dirigir el popular Concert de Cap d’Any amb la Filharmònica de Viena. A Barcelona, més avançats que a Viena, el cap de setmana que ve la directora murciana Isabel Rubio debutarà al Palau de la Música Catalana amb el tradicional concert de valsos i polques al capdavant de l’Orquestra Simfònica del Vallès i es convertirà en la primera dona que ho faci. Hi ha cinc actuacions previstes, entre el 31de desembre i el 6 de gener.

¿Preparada per al seu debut al Palau de la Música Catalana?

Tinc moltes ganes d’actuar en aquesta sala, que vaig visitar quan estudiava al Conservatori de Múrcia, on em vaig formar com a percussionista i com a directora.

¿Serà un repertori molt tradicional o hi haurà sorpreses?

Hi haurà una mica de tot. Aquest concert és molt popular. Hi ha gent que només va a aquest concert i espera escoltar els típics valsos i polques de la família Strauss, com per exemple El bonic Danubi blau, la Marxa Radetzki o el Vals de l’Emperador. Però el programa inclourà un vals de la compositora francesa Jeanne Danglas, una dansa eslava de Dvorak i fins i tot a un vals de Bernstein.

¿És el seu primer concert de Cap d’Any?

No, la música lleugera és molt popular a les bandes amateurs. És un repertori que conec bé. Més enllà d’això, en el passat el vaig dirigir a Pontevedra, on hi vam fer un gir gallec amb la introducció d’instruments com la gaita.

¿En posarà algun de cobla al Palau?

Al Palau tenim preparades un altre tipus de sorpreses. Vull fer més participatiu el concert, però primer he d’estudiar l’acústica de la sala. M’agradaria fer una cosa una mica diferent cada dia.

¿Per què les dones no dirigeixen aquest popular concert a Viena?

En 85 anys cap dona ha dirigit un concert de Cap d’Any amb la Filharmònica de Viena. Com que és una orquestra privada pot fer el que vulgui, però en el moment actual sembla mentida que un concert tan mediàtic no compti amb les directores.

L’any passat, l’austríac Franz Welser-Möst, que el va dirigir per tercera vegada, va dir que no hi havia cap dona preparada per a un concert d’aquestes característiques. "L’exposició i la bogeria que acompanyen són perilloses", va dir, i va considerar que "és necessari comptar amb molta experiència".

Estan totalment desfasats. ¡Clama al cel la seva actitud! No es tracta d’un repertori difícil i, tot i que ho fos, les dones podem dirigir igual que un home. Tots dos tenim dos braços i un cervell. El que han aconseguit amb la seva actitud a Viena és que moltes com jo fem boicot a aquest concert. Jo ja no el veig. I volem que això canviï, tots els amants de la música i les dones haurien de fer igual.

Actualment és titular de la Jove Orquestra de les Comarques Gironines, directora assistent resident de la Jove Orquestra Nacional d’Espanya (JONDE), directora associada de l’Orquestra Vigo 430 i de la Jove Orquestra Simfònica de Granada. ¿On es veu d’aquí cinc anys?

Espero que vivint de la música perquè se m’haurà acabat el contracte a Girona. El meu somni és continuar treballant, dirigint orquestres diferents en diferents llocs. Més que dirigir el Concert de Cap d’Any a Viena el que desitjaria és dirigir l’orquestra de la BBC als Proms de Londres.

¿Amb quin repertori?

A banda de Stravinski, el que més m’agrada és el repertori americà. M’encanten Leonard Berstein, Aaron Copland i George Gershwin.

Tot i que Viena és un cas a part, cada vegada veiem més directores al podi.

Però som moltes més directores de les que es programen. En els últims 15 anys hi ha hagut un canvi, però malgrat tenir la mateixa qualitat es prefereixen els directors. I el mateix passa amb les compositores. Fa falta que hi hagi més dones en la música. La direcció és una cursa de fons en la qual no només compten els estudis, també compta l’experiència. Hi ha coses que ningú t’ensenya.

¿Per exemple?

Per exercir de líder en qualsevol grup, no només en una orquestra, has de saber de psicologia, de comportaments de grup, has de tenir empatia, intuïció i un sisè sentit. I, sens dubte, has de saber comunicar bé. Hi ha coses que fins que no les vius no les aprens. La meva feina és treure el millor dels músics. Al final ser directora té alguna cosa de coach i de mestra.

¿Ho tindria més fàcil si fos un home?

Moltíssim. A nosaltres se’ns demana sempre el doble de qualitat que als homes. Moltes dones dirigeixen brutalment bé però no tenen les mateixes oportunitats que ells. Veig que directors amb menys qualitat que algunes de nosaltres arriben abans a les orquestres de renom. Però més enllà del gènere, el que també em preocupa és la dificultat que tenim els directors joves. ¿Fins quan ets jove? Jo ja tinc 34 anys però em continuen considerant jove. Molts directors són grans, ja no estan en bon seny però no es retiren. No cedeixen el pas. I que consti que hi ha de tot i no parlo d’eminències com ara Seiji Ozawa.

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

¿Qui són els seus ídols?

El meu director preferit és Paavo Jarvi i també m’agrada molt Karina Canellakis, una directora que m’encanta.