150 anys del mite de Rimbaud

El mes de setembre passat es va celebrar el 150è aniversari d’aquest poemari que va tancar tot el que s’havia escrit fins al moment, va canviar la poesia de dalt a baix i es va erigir com a model d’una vida jove, transgressora i salvatge.

Els rebels beat

D’aquella edició se’n va fer una tirada de 500 exemplars finançats per la mare del poeta, tot i que a l’hora de recollir-los, Rimbaud només en va poder pagar cinc perquè els diners s’havien esfumat en farres. Els 445 restants es van mantenir als magatzems de l’impressor fins que a principis del segle XX van ser trobats per un crític i acollits com a extraordinaris i seminals per al moviment surrealista.

Des d’aleshores el mite no ha fet més que créixer i va cobrar el seu definitiu renaixement després de la Segona Guerra Mundial gràcies a la generació beat nord-americana, aquell grup de poetes esparracats, addictes i errants que el van adoptar com a sant patró. Era el moment ideal perquè va ser precisament llavors quan es va encunyar la nova figura del jove rebel que farà eclosió amb força en els 60 i 70 amb l’hipisme, el rock i la contracultura. Fins aleshores, l’imaginari juvenil no havia tingut en absolut un valor en si mateix, era tan sols una primera fase per arribar a la respectada maduresa. Va ser en els 50, els anys de la rebel·lia sense causa, quan tot va canviar i algun punt de responsabilitat van tenir en això Jack Kerouac i els seus nois. Kerouac, que era francòfon d’origen, va adoptar la rebel·lia de Baudelaire i Rimbaud com a punt de fuga de la seva literatura. "Cal ser absolutament modern", va escriure l’autor d’El barco ebrio. Aviat aquesta frase donaria els seus fruits, no tant en el camp de les lletres, que també, com en la música. En el rock. En el punk.

Quan Patti Smith tenia 16 anys es va enamorar de la poesia de Rimbaud i va sentir que allò havia sigut escrit per a ella. "Perquè –ha assegurat Smith– [el poeta] té tots els components: va ser experimental, irreverent però espiritual, un visionari. Tot i que alhora volia que la gent comprengués la seva obra, veia aquesta gent amb total menyspreu". Els seus versos l’han acompanyat sempre fins al punt que la cantant va arribar a comprar la casa natal del poeta a les Ardenes, que queia a trossos i on precisament va escriure Una temporada en el infierno, esperant poder situar-hi en el futur una residència per a joves poetes. És el deute que espera pagar per haver-lo inspirat l’àlbum Horses, el seu treball més reconegut. Smith no ha estat sola en la seva admiració al francès, una volença va tenir un caràcter més aviat generacional. No es comprendrien les creacions de Jimi Hendrix, Jim Morrison o Bob Dylan –un dels seus més fervents lectors– sense el mite autodestructiu de Rimbaud. No estranya tampoc que una de les parelles sentimentals de Smith, el músic Tom Verlaine, finat aquest mateix any, adoptés el seu nom artístic del poeta francès que va ser amant del jove Rimbaud, i a qui va disparar dos trets no mortals, a tall de comiat.

Notícies relacionades

Més vendes en un Comic Barcelona que ha registrat 110.000 visites

Sols i amb una discapacitat

Llancin-se als camins

Patti Smith serveix com a fil a seguir per arribar a l’últim autor que va fer de l’ideal rimbaudià la seva brúixola. Roberto Bolaño. Com tothom sap la cantant de Chicago és, conseqüentment, una de les grans admiradores de les novel·les del xilè, fet que no és estrany ja que la mística de Los detectives salvajes té un reconegut alè del poeta. De tots els llibres que el novel·lista i poeta va lamentar haver perdut en els seus trasllats va confessar una particular cura per no haver extraviat els de Rimbaud i és impossible imaginar els real visceralistes, poetes marginals i errants, protagonistes d’aquesta novel·la sense pensar en l’esperit iconoclàstic i transcendent del francès. A més, aquests personatges de ficció van ser la concreció literària del grup poètic infrarealista que Bolaño va liderar. Si Rimbaud va abandonar la paraula per llançar-se a l’acció, Bolaño va deixar dit en el primer manifest del grup: "Deixin-ho tot, novament, llancin-se als camins".