Jordi Puntí, premi Sant Jordi per l’"antibiografia" de Xavier Cugat

"No és una biografia, sinó l’antítesi d’una biografia, un homenatge a la ficció que governa la nostra vida", destaca Puntí (Manlleu, 1967) de la seva segona novel·la, 13 anys després de Maletes perdudes (premis Lletra d’Or, Llibreter i Nacional de la Crítica). A Confeti, a Cugat, "un gran fabulador que volia ser un personatge", l’ajuda en aquesta fabulació de la seva vida, "com en un joc de miralls", un narrador, periodista d’espectacles.

Salconduit

"Cugat va néixer l’1 de gener de 1900 i pensava que viuria 100 anys, creia que era immortal, cosa que li donava un salconduit per anar per la vida fent el que volgués. Però tenia molts moments d’infelicitat i per superar-la sentia la necessitat de construir-se una vida de pantalla, com si fos una pel·lícula", considera Puntí sobre un Cugat gens glorificat, que es va casar quatre vegades, tot i que digués que en van ser cinc, i que "disfrutava de l’èxit i la felicitat". Per això Confeti reflexiona sobre fins a quin punt ens enganyem quan volem ser feliços a qualsevol preu.

La guanyadora del premi Sant Jordi, dels més ben dotats de les lletres catalanes (60.000 euros), segons el jurat, "és una obra exuberant, detallista i molt ben documentada i fabulada", que reflecteix el món de l’espectacle i el show business i retrata el segle XX, amb "els seus drames i turbulències, però també amb la fantasia i l’evolució" a través del periple de Cugat, la família del qual es va mudar a Cuba quan tenia 5 anys i, als Estats Units, quan en tenia 15, assenyala Puntí, col·laborador d’EL PERIÓDICO, autor de la ficció autobiogràfica Els castellans, de contes com Pell d’armadillo i Això no és Amèrica, i llibres com Tot Messi i més, mostra de la seva altra gran passió junt amb la literatura, el futbol.

Fan de Rodoreda

Durant la gala, amb la presència del president d’Òmnium, Xavier Antich, del president Pere Aragonès i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, es va celebrar també el 26è premi Mercè Rodoreda de contes (dotat amb 6.000 euros), atorgat a l’actriu mallorquina Carme Serna (Palma, 1981) gràcies a Perdona’m per desitjar-ho tant, uns relats que reflecteixen el tema de l’abús, la sexualitat i el dolor, protagonitzats per dones fortes, que intenten sortir de l’entorn hostil que les envolta, "amb un desig enorme a dins", va apuntar l’autora, molt fan de Rodoreda.

El premi Carles Riba de poesia (dotat amb 3.000 euros) va ser per a la barcelonina Mireia Calafell (1980) amb Si una emergència. Els seus poemes, molt breus i sense signes de puntuació, indaguen en la idea de la fi del món. La poeta, premi Lletra d’Or 2014, vol imaginar que el món que s’acaba és el "del canvi climàtic, la violència masclista, l’auge de l’extrema dreta i dels genocidis com el de Palestina" i que del dolor en pot sorgir la llum.

Lluís Prats (Terrassa, 1966) va guanyar per tercera vegada el Josep M. Folch i Torres de literatura infantil. Ho va fer amb Wen i Long, història d’un drac savi que adopta una nena innocent inspirada en la cançó Paf era un drac màgic.

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

El Joaquim Ruyra de juvenil el va guanyar la filòloga Raquel Casas (Vilanova i la Geltrú, 1974) amb Ferida, novel·la, segons el jurat, "intel·ligent i mordaç sobre el costat menys lluminós de l’adolescència i el poder curatiu de la literatura", protagonitzada per una jove mentidera que se sent culpable de ser-ho.

Durant la Nit es van entregar també el premi Internacional Joan B. Cendrós a la futbolista del Barça Aitana Bonmatí i el premi de Comunicació Muriel Casals a Edicions Cavall Fort.