Itziar Castro, icona de la diversitat
L’actriu catalana va morir ahir als 46 anys per una aturada cardíaca mentre assajava un espectacle. La intèrpret va participar en més d’una cinquantena de títols cinematogràfics i televisius.
La intèrpret, que durant tota la seva vida va ser paladí dels drets LGTBI i del feminisme (molt recordat és el seu petó amb Ada Colau per obrir el Pride 2019), activista contra la grassofòbia i icona de la diversitat, era coneguda pels seus papers en pel·lícules com Pieles d’Eduardo Casanova, per la qual va ser nominada als Goya com a millor actriu revelació, en la sèrie Vis a vis i en films com Campeones i la seva seqüela, Campeonex, Matar a Dios i Blancanieves. Nombrosos rostres de l’espectacle estan donant ja les primeres mostres de dol.
El director i guionista Frankie de Leonardis, amic de la intèrpret, va ser el primer a avançar la notícia. "És amb profunda pena que informem de la mort de la talentosa actriu Itziar Castro. Ha ocorregut la nit passada. Amb una carrera destacada en la indústria de l’entreteniment, Castro va deixar una empremta inesborrable amb la seva notable actuació i carisma", va explicar De Leonardis en el seu compte de X.
La mort es va produir quan nedava a la piscina municipal coberta de Lloret de Mar (Girona) mentre preparava un assaig per a un espectacle, ja que Castro era una artista molt polifacètica i havia participat en musicals, cabarets i circs. Així ho va confirmar a Efe la directora de la seva agència de representació, Gabriela Defty, que va apuntar que "tot indica una fallida cardíaca". D’aquesta manera, no tindria res a veure amb la mort el lipedema, la malaltia que tenia l’actriu i que va descobrir que patia durant el confinament.
Primers treballs
La intèrpret era a la piscina per a uns assajos tècnics d’un espectacle de natació sincronitzada que l’exentrenadora de l’equip espanyol d’aquesta disciplina Anna Tarrés preparava amb el Club Natació Kallípolis, quan va patir una indisposició pocs minuts després de la una de la matinada. Fins allà van acudir efectius del 112, que van fer maniobres de reanimació fins que, al voltant de les dues de la matinada, van verificar que no havien fet efecte i que havia mort, pel que sembla, per una parada cardiorespiratòria. El cos de la intèrpret va ser traslladat a l’institut de medicina legal de Girona perquè li sigui practicada una autòpsia que determini les causes de la mort.
El primer paper de Castro en el cine va ser en la comèdia Inconscientes de Joaquín Oristrell, a què van seguir treballs com Rec 3: Génesis de Paco Plaza i Las brujas de Zugarramurdi de Álex de la Iglesia.
En televisió, es va fer molt coneguda al formar part de l’elenc de la sèrie Vis a vis, en què interpretava la temuda reclusa Gоya Fernández, i després va argafar un paper més rellevant en la seqüela de la sèrie carcerària: Vis a vis: el oasis. També va tenir personatges destacats en títols com la comèdia televisiva Por H o por B i en el musical de Manolo Caro per a Netflix Érase una vez... pero ya no.
Un dels seus primers treballs televisius va ser en català a El cor de la ciutat, la longeva telenovel·la de sobretaula de TV-3, en els anys 2004, i entre el 2006 i el 2008, i va tenir petits papers en títols com Vida perfecta, Benidorm, Terror y feria, Paquita Salas i La que se avecina.
El juliol del 2018, va fitxar com a professora d’interpretació de l’acadèmia d’Operación Triunfo, en substitució de Los Javis. No obstant, a finals d’octubre, només un mes després que hagués arrencat l’edició del concurs musical, es va anunciar la seva sortida del programa a causa de la "decisió unilateral de la direcció" del talent. L’equip d’OT va ser un dels primers a donar el condol a la família de Castro. "No ens ho volem creure. L’abraçada més càlida i carinyosa a la família i amics", van escriure.
En un comunicat difós ahir, la seva família i amics destaquen "la seva notable actuació i carisma". "No només va ser una actriu i artista talentosa, sinó una incansable lluitadora pels seus ideals i creences", indica el comunicat, que enalteix "la seva contribució al món de l’art i la seva incansable tasca per la igualtat i la justícia social". "Va enfrontar cada desafiament amb una determinació i un coratge que van inspirar molts", afegeix la família, que demana respecte a la seva privacitat durant el període de dol.
La seva faceta com a escriptora
Notícies relacionadesConeguda pel seu activisme en favor dels drets LGTBI i el feminisme, l’actriu va ser icona de la diversitat i activista contra la grassofòbia i va reivindicar en nombroses ocasions la bellesa de tots els cossos, lluitant contra els prejudicis físics. Com quan durant la quarantena per la covid va compartir una foto seva inspirada en Botero. "No faig apologia de l’obesitat, no dic que estar com jo sigui sa, simplement dic que soc feliç i m’agrada compartir-ho amb el món" i "Les grasses també podem ser divines", havia comentat en alguna ocasió.
Menys coneguda era la seva faceta com a escriptora, en què va debutar el 2021 amb un poemari titulat Con el corazón por delante, un cant a l’amor i al desamor publicat pel segell editorial Martínez Roca. Molt activa i directa a les xarxes socials, en què s’agafava les crítiques amb humor, fa tot just cinc dies Castro va rendir l’últim tribut davant la pèrdua d’una altra gran actriu i un dels seus grans referents: Concha Velasco. n
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- família Itàlia dona la raó a Juana Rivas després de separar els seus fills
- Cotitzacions La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols
- Marta Carmona: "Col·locar un futbolí en una oficina per desestressar és una burla"
- El PSOE frena el debat sobre Sánchez mentre s’escampa la idea que dimitirà
- El Malecón El Barça es fa trampes