Fosse diu en el discurs del Nobel que escriure li va salvar la vida

S’esperava un discurs breu d’acceptació del Nobel 2023 per part de l’escriptor noruec Jon Fosse i així va ser. Potser perquè els llibres del dramaturg i novel·lista solen ser compactes, essencials amb frases mesurades i poques subordinades. Així va ser. Sota el títol El llenguatge silenciós, es va llançar a definir el que per a ell és el fet literari, perquè trastocant el filòsof francès Jacques Derrida "el més important de la vida no es pot dir, només escriure".

Notícies relacionades

Oasis, El Último de la Fila i la nostàlgia delegada

El Liceu Mar transformarà 32.000 metres quadrats del Port Vell i costarà 50 milions d’euros

Va començar l’autor de Septologia, la seva obra magna, rememorant quan va haver de llegir en veu alta a classe, a secundària. La por el va paralitzar i va sortir corrents. A l’Acadèmia Sueca va dominar aquesta por que sempre l’ha acompanyat, després d’haver aconseguit convèncer els professors que el dispensessin. "Va ser com si la por m’arrabassés, em tragués la llengua i hagués de recuperar-la". Va descobrir llavors un lloc que era només seu, un lloc "secret" en què assegura continua escrivint.

Va parlar de la seva trajectòria, de les seves novel·les amb males crítiques, de la seva època com a escriptor de teatre i com a narrador de nou en els últims 15 anys. L’afany religiós –es va convertir al catolicisme– va estar present en el discurs. "Vaig dir en una entrevista que escriure és com una oració. I em vaig sentir avergonyit quan el vaig veure imprès. Més tard vaig llegir, com a consol, que Franz Kafka havia dit el mateix". Molts lectors li van escriure dient que els seus textos els havien salvat la vida, això el va ajudar a pensar que molt probablement escriure també va salvar la seva.