Política i moda

Els cinc errors de protocol en el dia gran d’Elionor

4
Es llegeix en minuts
Els cinc errors de protocol en el dia gran d’Elionor

SUSANA VERA / REUTERS

Al finalitzar el besamans al Palau Reial amb motiu de la jura de la Constitució per part de l’hereva al tron, la família reial (a iniciativa de Letícia) es va acostar a saludar la premsa que cobreix la informació referida a la Zarzuela. Aquells homes i dones, tots molt somrients i complaents com bons vassalls, van informar Elionor que tot havia sigut esplèndid. Desconec què va respondre verbalment la princesa, però sí que va gesticular una mica incrèdula o potser humil (al cap i a la fi, res pot ser ni ha de ser tan perfecte), i un altre cop una de les periodistes li va tornar a insistir amb tota una tirallonga de compliments que els altres van assentir amb el cap. La futura reina complia 18 anys i no era el moment d’enumerar la llista d’errors protocol·laris que s’havien comès al llarg de la jornada; però aquí se’n descriuran uns quants. No és un regal enverinat: les crítiques constructives poden ser molt més útils que les lloances exagerades.

Compte amb les mans que després van al pa...

Compte amb les mansDe formació militar ja ens hem assabentat que Elionor n’està cursant, però no saber una cosa tan bàsica com que per tossir s’ha de portar un mocador de butxaca i no fer-ho directament sobre la mà amb què a l’instant saludaràs més de 500 persones... I no fa falta ni ser tan fina. Perquè si el vestit pantalons blanc fet a mida no incloïa butxaques, la pandèmia ens en va ensenyar una altra manera: al colze.

Fins a les celles 

Fins a les cellesQue al pujar a l’escenari Pedro Sánchez tingués problemes per saber a quina cadira asseure’s era fins i tot esperat perquè al president en funcions li interessa la litúrgia cerimonial el mateix que a mi un partit de futbol. Però així com Francina Armengol es va col·locar per darrere de la princesa per cordar-li la medalla del Congrés i va tenir la precaució (sensibilitat femenina) de posar-li bé els cabells a l’acabar; al president del Senat ningú li va indicar que no ho havia de fer per endavant (no pots gairebé abraçar la futura reina ni tampoc una criatura de 18 anys que potser has saludat 4 vegades en la teva vida). A més, havia de ser el rei qui li alliberés la cua. I aquesta és una altra, fins a cinc vegades va haver d’apartar-se els cabells Elionor. Sabent tot el que li penjarien al coll, ¿no hauria sigut millor un monyo que una llarga cua?

No estar d’humor 

No estar d’humorTens un mal dia o estàs nerviosa perquè ets una perfeccionista de manual. Li passa a qualsevol, és clar. Tot i això, a l’actriu que té una funció a les cinc de la tarda i acaba de trencar amb la seva parella segurament tampoc li ve de gust pujar a un escenari i començar a riure a cor què vols. Una de les tasques de la família reial és complir i saber interpretar el seu paper institucional. No és la primera vegada que veiem la cara seriosa i apàtica de Letícia al Congrés. De veritat ningú recorda el seu gest el 2016 quan fins i tot Pablo Iglesias va comentar «la cara de la consort del cap de l’Estat m’és ben igual»? En un dia important per a la seva filla i futura reina d’Espanya no només va xocar l’excessiva serietat de l’asturiana (més en comparació amb la joia que demostrava Felip VI), també les seves presses. Ja és característic en la reina (i compte que com a feminista i republicana això em sembla formidable) que s’avanci al rei al caminar; però és que el cas de dimarts és un lleig per a les seves filles que permanentment deixava enrere. Mentre el monarca se sentia orgullós i feliç amb la llarga ovació de gairebé quatre minuts a l’hereva, Letícia no parava de mirar el seu marit i Armengol per tallar allò...

Brindis 

Notícies relacionades

BrindisUna cosa òbvia i previsible, ¿oi? Doncs potser no constava en el programa perquè Felip VI, ja assegut a la taula amb els altres comensals, es converteix per uns minuts en una espècie de mim per mirar d’advertir de les seves intencions a la princesa. Després del brindis, tots prenen les seves copes agafades pel calze (quan sempre cal fer-ho per la tija o la base) i comencen a xocar les seves copes (només s’han d’aixecar, dirigint la mirada a les persones més pròximes). Això de xocar els vasos (cosa que provocava que el vi esquitxés entre els recipients) es feia antigament quan el convidat desconfiava de si el seu amfitrió havia enverinat la beguda... Elionor en fa un xarrup i per la ganyota que fa segurament era la seva primera vegada. Però no era necessari ni tan sols beure, només acostar la copa als llavis com fa gairebé sempre la reina i qualsevol abstemi amb uns mínims de saber estar.

D’esquena al rei 

D’esquena al reiMentre Felip VI firmava al llibre d’honor del Congrés, autoritats formen un grupet d’esquena al monarca. Molest, quan li cedeix el torn a la reina, ha de ser el mateix rei el que li indiqui al cap de protocol que demani que tots es col·loquin al voltant. No satisfet encara, també haurà de fer un gest amb la mà (¡veniu!) per incloure les seves filles. ¡Senyoret Felip, com està el servei a la Zarzuela! (tot això amb veu de Gracita Morales).