El Planeta no està preocupat per la intel·ligència artificial: el premi es decideix aquest diumenge

D’acord amb el que ha passat aquest dissabte, les rodes de premsa del premi Planeta, desposseïdes ja del seu context polític en el marejol processista i tot i que la seu social del grup continuï sent a Madrid i no es prevegi una tornada pròxima, tornen a tenir un caràcter merament editorial. Es parla sobretot de números: dels 71 milions de persones que en algun moment han fet un cop d’ull a una novel·la guanyadora del Planeta i que aquest any s’ha arribat a la xifra rècord de 1.129 originals, 461 més que el 2022, potser perquè aquest és el primer any –sembla mentida– que el mecanisme s’ha digitalitzat permetent l’ús del correu electrònic. 

Del que sí que s’ha parlat és de el tema que a tothom preocupa, la intel·ligència artificial (IA), i la seva capacitat o no de produir novel·les que puguin triomfar en els rànquings dels més venuts. Pel cap d’alguns ha circulat la sospita que aquest augment d’originals podria estar relacionat amb la IA, perquè de moment no hi ha en el grup cap mètode fiable per detectar-ho, com va explicar el director de l’àrea de llibres, Jesús Badenes, tot i que sí els plagis. «El punt de vista ètic correspon als reguladors, no obstant als autors els pot ajudar en tasques de documentació i als editors en tasques de distribució», va dir. 

Jurat amb tradició

Notícies relacionades

‘Fairy ballroom’, explosió de màgia i sensualitat

Delícies per ballar plorant

Juan Eslava Galán, portaveu d’un jurat amb molta tradició –Rosa Regàs, la més gran, bufarà el mes que ve 90 espelmes, mentre que la més jove, Carmen Posadas, ho farà l’estiu vinent davant 71–, s’enroca en la convicció que «una màquina no ve a tenir la capacitat d’innovació i de talent d’un autor». El president del grup, José Crehueras, va ironitzar amb la idea que no necessiten cap sistema digital per detectar els fraus perquè ja compten amb el sapientíssim Pere Gimferrer, una IA ‘avant la lettre’. A l’habitual exercici de treure pit la vigília de la concessió del guardó més ben dotat del món es va parlar de la recent compra de l’editorial valenciana Bromera, un 60%, amb un respecte absolut tant a la seva seu i les seva filosofia original, així com de les tres noves llibreries de la cadena Casa del Llibre, propietat del grup, que ha fet que «un de cada cinc llibres que es venen a Espanya es facturin allà». Per això es feliciten que les llibreries hagin aguantat particularment bé davant el comerç electrònic que en temps de pandèmia es va aixecar fins a un 33% i avui representa només un 27%. 

Respecte al guanyador, els grupets que acompanyen a la presentació no deixaven d’advertir que una supervendes com María Dueñas no té encara el Planeta o que fa molts anys que un llatinoamericà no l’aconsegueix. Entre els temes que més han seduït els autors presentats i seguint les tendències comercials imperants hi ha les novel·les negres, les de tipus testimonial així com les protagonitzades per personatges femenins a la recerca de l’habitual empoderament.