Jota (Los Planetas): «M’he vist moltes vegades a un pèl de fer el pas que va donar Iván Zulueta»

Vaig veure ‘Arrebato’ fa molts anys, quan era jove, i em va impactar bastant, perquè era una pel·lícula diferent de qualsevol altra que hagués vist, de cine més estàndard. Jo de jove tenia interès en com funcionaven les drogues i aquestes coses, i el que explicava m’interessava.

Molts anys després, la Filmoteca li va fer un encàrrec.

Havien rebut cinc hores de material inèdit de Zulueta i buscaven algú que en fes la banda sonora. Vaig fer una hora i deu minuts de música, que és aquest disc. Són pel·lícules inèdites i un rotllo de filmacions familiars. Es tracta de les pel·lícules que els personatges de Will More i Eusebio Poncela veuen a ‘Arrebato’, que és un film que explica com tot el material que havia gravat Zulueta, amb tots aquells moments feliços, el condueix a la seva situació. En la pel·lícula, Will More fa un cine experimental, i Poncela, un de més comercial, i de les seves converses surt el títol de ‘Plena pausa’. Poncela recorda arravatat, en plena pausa, en plena fuga, quan era petit i mirava els àlbums de cromos de la Blancaneu i el Peter Pan.

¿L’atrau l’aura de l’artista maleït?

M’atrauen els artistes amb un enorme talent, com Zulueta, i Syd Barrett, i Nick Drake, amb una carrera que promet molt, però es frustra. Ell va estar amb l’heroïna molt temps i per acabar ‘Arrebato’ es va drogar i ja no ho va poder deixar.

En tot això, ¿no es romantitzen les drogues dures?

No ho crec, perquè queda clara la part més crua de la droga. Però sí que explica que Zulueta va veure l’heroïna com l’única solució per continuar endavant. Com un refugi. El seu treball no era comprès, no tenia suports, ni mitjans per fer el cine que volia fer.

Com a creador, ¿entén la seva situació?

És fàcilment comprensible, sí. Jo m’he vist moltes vegades a punt de fer aquest pas, i he tingut més sort que ell, o el meu treball ha sigut més comprès. Però la frustració que et causa el treball artístic et porta de vegades a aquests pensaments.

El disc apunta cap a un tipus de rock en la línia de Lou Reed i The Velvet Underground.

Lou Reed és el fil conductor. Va tenir una enorme influència en l’art d’Iván Zulueta, i en Los Planetas. Pensava fer alguna cosa més electrònica, però és una pel·lícula molt orgànica i em demanava fer alguna cosa amb músics. Estan els argentins 107 Faunos i Natalia Drago, i Jaime Stinus, David (Rodríguez), de Beef; Miguel López, de Los Planetas, i Soleá Morente.

Ha esmentat la disjuntiva entre el camí alternatiu i el comercial. ¿S’identifica amb aquest dilema?

Sí, i més després de fer aquest disc i de veure les pel·lícules, perquè el plaer que obtens amb la creació artística és més fàcil d’assolir quan tens una total independència, sense pressió de cap tipus, i pots aconseguir aquest èxtasi, aquest rampell. En realitat, aquest és el motiu pel qual faig música.

¿Aquest disc el podria haver fet amb Los Planetas?

Podria, sí, però estan tots bastant enfeinats. Florent també ha estat fent el seu disc. L’últim de Los Planetas ja em va costar bastanta feina acabar-lo, perquè no estàvem prou concentrats. I aquest disc és molt íntim, personal, autobiogràfic. Era interessant abordar-ho així.

Moltes de les cançons no estaran en ‘streaming’, només al disc de vinil. ¿Forma part de l’‘arrebato’ posar-ho difícil a la gent?

Hi ha un públic que aprecia prou la música que faig per anar a una botiga a comprar el disc, escoltar-lo amb atenció, no posar-lo com a música de fons... I la manera en què és organitzada la distribució digital és nefasta i va contra els interessos dels creadors.

Los Planetas actuen aquest divendres a Barcelona, al Festival B, al Fòrum. ¿En quin punt està el grup?

Notícies relacionades

¿Missió impossible?

Sophie White, terror i malaltia mental

Hem estat una mica inactius últimament, però no em plantejo altra cosa ara mateix. A Barcelona tocarem una mica de tot, dels últims discos i d’èpoques anteriors. A veure quina reacció genera aquest disc, però continuo treballant amb Los Planetas, no hi ha cap decisió al respecte.