Obituari

Manuel Bertrand Vergés: un senyor de Barcelona

No només era un respectat prohom català, sinó també un cavaller amb totes les lletres, amable i amigable, gran coneixedor de la cultura i l’art, sensible, atent, de caràcter conciliador i posseïdor d’un etern somriure que el caracteritzava

Joan Cortadellas | EPC

El dissabte 5 d’agost, cap al migdia, va morir un gran senyor de Barcelona, l’empresari, melòman i gran coneixedor de races canines Manuel Bertrand Vergés. Nascut l’1 de gener de 1944, era un conegut membre d’una família hereva d’industrials amb interessos en diversos camps econòmics, del tèxtil a l’agricultura (sucre) i a l’àmbit immobiliari. Però Manolo Bertrand (amb «d» de dement, com solia dir), no només era un respectat prohom català, sinó també un cavaller amb totes les lletres, amable i amigable, gran coneixedor de la cultura i l’art, sensible, atent, de caràcter conciliador i posseïdor d’un etern somriure que el caracteritzava.

Fanàtic de l’òpera, va seguir els passos de la seva família, que va sufragar els estudis musicals d’una jove i dotada estudiant de cant de pocs recursos que més tard es convertiria en la gran Montserrat Caballé.

Besnet de Manuel Bertrand Salsas (1849-1911), durant tota la seva vida va participar en diverses activitats filantròpiques i socials. Els seus estius amb un exèrcit de cosins a la Ricarda, la finca al costat de l’aeroport del Prat propietat de la família des de fa més d’un segle, esquitxaven d’anècdotes les seves converses; allà de nen i de noi practicava amb els seus amics tota mena d’esports, des de la pesca a competicions hípiques, tornejos de polo i regates.

Com a president d’EBYS vetllava pels interessos del seu avi, Eusebi Bertrand i Serra. Molt vinculat a la Reial Societat Canina d’Espanya, va ser un enamorat dels gossos, i n’era un expert criador, havent participat com a jurat en diverses competicions especialitzades.

Notícies relacionades

Durant 35 anys va ser el president de la Societat del Gran Teatre del Liceu –l’entitat que reunia els propietaris del coliseu– sent decisiu en les importants resolucions que es van haver d’adoptar després de l’incendi de 1994 que va reduir la sala a cendra, quan es va acordar cedir la propietat i la suma de l’assegurança cobrada pel desastre a les administracions públiques, col·laborant en la seva reconstrucció. Entre altres entitats pròpies de la societat civil catalana, va ocupar la vicepresidència del Cercle del Liceu, va estar vinculat a la junta del Palau de la Música Catalana i en l’actualitat era Patró d’Honor del Patronat del Gran Teatre del Liceu.

Estava casat amb Sol Bacharach i tenia dos fills. Descansi en pau.

Temes:

Obituaris

Inicia sessió 0 Comentaris

La vall dels desapareguts

Art de la guitarra sense efectismes