Llegenda electrònica

Kraftwerk torna del futur al Festival Jardins de Terramar

El grup alemany ha reafirmat a Sitges la seva condició de visionari amb un bonic espectacle audiovisual en què ha al·ludit a matèries tan actuals com la robòtica, el consum d’energia i l’europeisme

Kraftwerk torna del futur al Festival Jardins de Terramar

FERRAN SENDRA

2
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Així com altres grups veterans que viuen dels seus vells èxits solen ser objecte de mofa, befa i/o crítiques demolidores, a Kraftwerk se li perdona tot. Fa 20 anys que aquests alemanys no entreguen música nova, però no importa, ja que tot el que toquen continua sonant radicalment modern i ens recorda que aquests senyors van ser al seu dia uns autèntics endevins.

Ho hem pogut constatar aquest dissabte al Festival Jardins de Terramar, de Sitges, un marc bucòlic, tocat per la brisa marina, en què Kraftwerk ha recorregut aquest repertori amb el qual, fa 40 i 50 anys, ens parlava del present. Començant per l’adveniment del PC, perceptible en les peces que han obert el concert, de l’àlbum ‘Computer world’. Sense ximpleries, perquè el grup ja advertia el 1981 de la cara B del món feliç, ja fos en forma de control o d’espionatge: «FBI and Scotland Yard, Interpol and Deutsche Bank».

Art visual

¿Un altre «concert sense músics», com el de Rosalía, que tanta discussió (bizantina) ha generat? A veure, que això no és nou, que Kraftwerk actua així des de fa dècades: quatre figures gairebé anònimes manejant teclats, programacions i art visual. Vestits fosforescents i una pantallota fent voltes al concepte, entenent que les imatges (ones hertzianes, idees-força amb rètols retroavantguardistes o un ovni aterrant a Sitges) diuen més de les cançons que veure uns senyors suant al prémer uns botons.

Kraftwerk significa ‘central d’energia’, així que el nom amb què va ser batejat ja presagiava un debat espinós. Dels vells temps, pels volts del 1970, només en queda Ralf Hütter (76 anys), però el mètode continua allà, projectant amb aquella innocència la fascinació per l’home-màquina i practicant l’elogi de la tècnica, ja sigui evocant l’automòbil (‘Autobahn’), la bicicleta (‘Tour de France’) i el ferrocarril: la mística galopant de ‘Trans-Europe Express’, amb el seu viatge de París a Viena, i d’allà a la ciutat del grup, Düsseldorf, per citar-se amb Iggy Pop i David Bowie. Beneit europeisme.

Notícies relacionades

La seva electrònica amb ànima, ‘minimal’, màgica i expressada amb veus deformades, vulnerables, va estimular la memòria popular amb l’èxit ‘The model’, tan synth-pop, sobre la maniquí que «es fa la dura» però «només necessita una càmera per canviar d’opinió». I el grup no ha deixat d’advertir-nos del monstre a ‘Radioactivity’, una cançó del 1975, inspirada en Hiroshima i que ara, a la pantalla, es veu actualitzada amb cites a successives calamitats: Harrisburg, Txernòbil, Fukushima... Serà el que hagi de ser, però fins i tot una hecatombe nuclear és més bonica amb la música de Kraftwerk.