Tom Cruise, contra l’algoritme: la intel·ligència artificial, el nou brivall de Hollywood

Els brivalls de les pel·lícules de Hollywood són un excel·lent indicador de l’estat de paranoia en el qual els Estats Units viuen submergits. Durant la Guerra Freda els soviètics van ser retratats com els malvats per antonomàsia en el cine nord-americà, un rol que després de la caiguda del Mur de Berlín i especialment després dels atemptats de l’11-S va ser atribuït al món àrab. El cel·luloide ha retratat els temors d’un país que han evolucionat des dels nazis o els russos cap al terrorisme, els espies rebels o la guerra cibernètica. Ara, en una època en la qual assenyalar nacionalitats com enemics està més mal vist, la indústria cinematogràfica sembla apuntar cap a una altra direcció.

És el que passa a ‘Misión: Imposible. Sentencia mortal - Parte 1’. En l’últim film de la famosa saga, Ethan Hunt (Tom Cruise) s’enfronta a un rival invisible molt més perillós. ‘La Entidad’ és un sistema armamentístic d’intel·ligència artificial (IA) desenvolupat pel Pentàgon que cobra consciència i es rebel·la contra el seu creador. Aquest algoritme omnipresent és capaç de piratejar sistemes informàtics per destruir de manera autònoma un submarí rus, però també de manipular els sistemes de reconeixement facial d’un aeroport per protegir-se o de crear ‘deepfakes’ imitant la veu d’altres per enganyar els protagonistes. En aquesta primera entrega no es revela si respon als interessos d’algun personatge sinistre, però tot apunta que es tracta d’una arma intel·ligent que actua pel seu compte.

Explotar la por

El temor que les màquines prenguin vida no és una cosa nova. Des de ‘Metrópolis’ (Fritz Lang, 1927) fins a ‘Matrix’ (Lana i Lilly Wachowski, 1999), el cine i la literatura fa dècades que imaginen aquest escenari en clau distòpica. No obstant, la setena entrega de ‘Misión: Imposible’ arriba en el millor moment possible. La popularització d’eines d’IA que, com ChatGPT, són capaces de simular el raonament humà ha rellançat aquesta por, sobredimensionada de manera alarmista i amb voluntat comercial per part de la indústria tecnològica. La pel·lícula coincideix, a més, amb la vaga d’actors i escriptors que ha paralitzat Hollywood, desencadenada en part pel temor de l’impacte d’aquesta tecnologia. Tot això reforça la percepció de l’algoritme no com una fórmula opaca amb la qual grans empreses medien les nostres vides (que també), sinó com un agent autoconscient que s’ha rebel·lat contra els humans, una idea més ancorada a la ciència-ficció que a la realitat.

Curiosament, aquesta frenètica pel·lícula d’acció va ser escrita fa anys, quan el negoci de la IA encara no havia fet eclosió. El 2018, el director i guionista Christopher McQuarrie i Cruise van dubtar sobre si fer que l’algoritme fos el brivall, una idea «massa intel·lectual per a la majoria de la gent» –segons ha explicat en una entrevista a ‘Collider’–, però van acabar veient l’«ansietat sobre la tecnologia» com a evolució actual dels temors de la Guerra Fredo o del terrorisme. ‘Misión: Imposible. Sentencia mortal - Parte 1’ havia d’arribar a les sales l’estiu del 2021, però l’impacte de la covid en la indústria va obligar a interrompre la seva producció, un retard que argumentalment li ha funcionat a les mil meravelles.

Enemic ideal

Notícies relacionades

Els robots assassins ja són aquí: ¿s’han de regular o prohibir-los?

Com enamorar sense cursileries

A més del cas ‘mainstream’ de ‘Misión: Imposible’, en els pròxims mesos altres pel·lícules com ‘Agent Stone’ i ‘The Creator’ també abordaran la IA com un focus de desgràcies. Instal·lada en el ‘zeitgeist’ actual, ni fa falta que es corporitzi com a enemic que cal batre perquè el temor que desperten els seus riscos es filtri a la gran pantalla. Sense anar més lluny, el director Christopher Nolan ha assegurat que ‘Oppenheimer’, el seu retrat del pare de la bomba atòmica, pretén ser una «advertència» sobre «les responsabilitats dels científics que desenvolupen noves tecnologies que poden tenir conseqüències no desitjades».

La idoneïtat de la IA com a nou malvat de Hollywood també respon a altres factors. El primer és que convertir una nacionalitat o grup ètnic concret en el brivall de la pel·lícula es pot percebre com un estereotip discriminador, cosa que fa que sigui rebut de manera més crítica entre el públic. Aquest factor té també un angle comercial, ja que identificar el dolent amb un país pot portar a un veto del film que perjudiqui els interessos comercials dels grans estudis. Si el rival d’Ethan Hunt fos un membre del Partit Comunista de la Xina, Pequín podria prohibir la projecció i les ‘majors’ perdrien milers de milions de dòlars pel camí. La IA no té aquest problema: és etèria, apàtrida i sense rostre. El cine sembla haver trobat en aquest ens abstracte el seu pròxim gran brivall.