Alta literatura, tabac i... masclisme: el costat odiós dels grans noms de les lletres franceses

L’escriptora acaba de publicar Enciclopedia Ceniza o Diccionario ilustrado de intelectuales fumadores, un elegant volum en el qual es recopilen els retrats de cent seixanta intel·lectuals, francesos i fumadors per a més senyals, que van viure, entre els segles XIX i XX i les fotografies dels quals estan acompanyades de cites firmades per aquests mateixos autors que tenen característiques comunes: la gran majoria són sentències masclistes i, ho siguin o no, totes són petulants i presumptuoses.

«La idea original va ser d’una amiga, Marta del Castillo. Es diu així –aclareix Matilde–. Ens vam proposar fer-ho entre les dues, però ella estava acabant els seus estudis d’edició, després va començar a preparar unes oposicions per ser bibliotecària i l’única que hi va perseverar vaig ser jo», recorda Duarte que, per fer la selecció dels autors, va recórrer a llibres com Los intelectuales en Francia. Desde el caso Dreyfus hasta nuestros días de Pascal Ory i Jean-François Sirinelli, assaig en el qual s’analitza com va sorgir la intel·liguèntsia al país veí i com ser intel·lectual no era tant una categoria professional com una qüestió d’estatus que, igual com moltes altres coses en els segles XIX i XX, inclòs el tabaquisme, estava circumscrita al gènere masculí.

«Quan em vaig posar a buscar les fotografies, vaig confirmar que el tabac era una repetició constant. No obstant, tot i que tots els que apareixen al llibre són homes, no reduiria el tabac a la masculinitat perquè hi ha exemples de figures femenines que també eren fumadores. De fet, vam estar debatent el cas de Marguerite Duras, la qual sempre se l’ha associat al cigarret, o el de Florence Delay, que té un llibre que es diu Mis ceniceros. D’altra banda, i tot i que no sigui en l’àmbit francès sinó en l’alemany, recordo una entrevista a Hannah Arendt en la qual aquesta dona no deixa d’empalmar un cigarro amb l’altre».

Cites amb dones

Si bé en el tema del tabaquisme, com en el de la misogínia, es pot afirmar això de Not all men (en aquest cas Pas tous les hommes), el cert és que en els personatges d’Enciclopedia Ceniza  són tots homes i tots semblen compartir un masclisme i una petulància que els porta a pronunciar frases aparentment profundes, com «La dona comença on acaba la història» (Roland Barthes) «Per a les dones, el millor argument que poden invocar a favor seu és que no en podem prescindir» (Pierre Reverdy) o «Una dona que tolera el teu somni fa més que estimar-te, et perdona per existir» (Phillipe Sollers), que no deixen de ser pur fum.

«En un primer moment no anava a incloure cites, però el filòsof Ismael Crespo em va suggerir que seria més interessant llegir-ho si les posava i tenia raó. Algunes de les que s’inclouen estan descontextualitzades, perquè no són de l’autor sinó dels seus personatges, i d’altres, com la de Lacan de ‘la dona no existeix’, caldria entendre-la dins del context del seu seminari. També és cert que en algunes ocasions, com en el cas de Baudelaire, podria haver citat Les flors del mal, però vaig preferir posar-ne d’altres menys conegudes com: ‘Estimar dones intel·ligents és un plaer de pederastes’, frase que demostra l’habitual masclisme del poeta», comenta Duarte que, malgrat afirmacions com aquesta, considera que seria una malaptesa emprendre-la contra el poeta francès o contra qualsevol dels autors presents a l’enciclopèdia. «Seria un error que l’obra cancel·lés l’autor. En el cas de molts d’aquests intel·lectuals, la seva obra té valor malgrat aquest tipus de frases i, de fet, és justament per això per la qual cosa són referents culturals», puntualitza Duarte, que adverteix que, si algun dels seus lectors decideix no llegir més Baudelaire a conseqüència de frases com aquesta, «la meva feina hauria tingut sentit perquè hauria demostrat que aquest lector no és que sigui tan ‘cunyat’ com Baudelaire, sinó fins i tot més que ell».

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Si bé quan va començar a escriure Enciclopedia Ceniza Matilde Duarte mai va tenir al cap un determinat perfil de lector, els comentaris que ha rebut l’obra indiquen que ha sigut molt ben acollida en els entorns acadèmics, especialment en facultats de filosofia tant pel que fa als alumnes com als professors. «Al final aquest llibre és carnassa per a estudiants d’humanitats perquè no deixa de ser un compendi bastant morbós», reconeix l’autora, que no veu possible rendibilitzar aquest èxit, repetint la fórmula amb intel·lectuals espanyols masclistes i presumptuosos. I no perquè no n’hi hagi.

«No crec que sigui possible fer una cosa semblant amb referents espanyols, com tampoc seria possible fer-ho amb personatges d’altres llocs perquè, tot i que en tots els llocs hi ha individus casposos, el que no hi ha, ni de bon tros, és aquesta intel·liguèntsia a la francesa. De fet, llegint sobre històries del tabac, una s’adona del xovinisme que envolta tot aquest tema i que està també molt relacionat amb França. Per exemple, qui va importar el tabac a Europa va ser un francès anomenat Jean Nicott, d'aquí ve ‘nicotina’, que l’hi va recomanar a la reina de Portugal per curar-se d’una bronquitis. Després, els francesos van voler exportar el seu propi tabac per diferenciar-se culturalment de l’americà i de l’espanyol, que era el negre. Tot això fa que el francès i el tabac estiguin relacionats des de fa segles i és també això el que permet fer una Enciclopedia Ceniza amb referents francesos, mentre impedeix fer-ho en l’àmbit espanyol».