Els festivals cinematogràfics de Mortadel·lo i Filemó
Mor el dibuixant Francisco Ibáñez, el pare de Mortadel·lo i Filemó
Passió de l’avi, intel·ligència del net
Polítics, presentadors i humoristes acomiaden Ibáñez: «Gairebé tots els que vam ser nens estem de dol»
Els personatges van passar amb nota alta del cine d’animació a la imatge real gràcies a la inspiració de Javier Fesser.
Una dècada després que comencessin la seva etapa a les pàgines de la revista ‘Pulgarcito’, amb el títol de ‘Mortadelo y Filemón, agencia de información’, els dos populars personatges creats per Ibáñez van passar a l’animació televisiva. Els primers curts van tenir similar èxit al dels còmics de Bruguera. Amb realització de Rafael Vara i guions en què l’historietista participava directament, alguns van ser agrupats per a l’exhibició als cines amb els títols de ‘Primer festival de Mortadelo y Filemón, agencia de información’ (1969) i ‘Segundo festival de Mortadelo y Filemón, agencia de información’ (1970). El dibuix i el color no feien justícia del tot al fluid grafisme d’Ibáñez, l’animació resultava rupestre i les veus eren una mica desconcertants, però la mainada –i part dels adults– podien veure en moviment uns personatges que havien arribat a la categoria d’icones de la cultura popular en plena dictadura franquista.
A mitjans dels 90, l’estudi de Claudi Biern Boyd va produir per Antena 3 una nova i més ambiciosa sèrie de televisió, en què Xavier Martín, Enric Cusí i Emilio Freixas van posar veu a Filemó, Mortadel·lo i el professor Bacteri, respectivament. Immersos en les activitats de la no menys risible T.I.A., l’organització en què els protagonistes despleguen els seus sagaços coneixements sobre l’espionatge, els nostres dos herois de l’escola Bruguera semblaven de vegades una imitació animada del també televisiu Superagent 86.
El miracle de Fesser en imatge real
La primera pel·lícula en imatge real no va arribar fins al 2003. ‘Mortadel·lo i Filemó’, amb Pepe Viyuela (Filemó) i Benito Pocino (enorme troballa per encarnar Mortadel·lo), es va beneficiar de la inspirada i gens convencional realització de Javier Fesser, que venia de dirigir títols tan inclassificables, d’un humor molt més surreal, com el curt ‘El secdleto de la tlompeta’ i el llarg ‘El milagro de P. Tinto’. El transvasament de la il·lustració o el dibuix animat als personatges de carn i os sempre és complex, així com la creació visual dels mons gràfics propis dels còmics, però Fesser se’n va sortir d’allò més bé.
Notícies relacionadesFesser va tornar als personatges, ara en clau d’animació, amb ‘Mortadel·lo i Filemó contra en Jimmy el Catxondo’ (2014), visualment potent, més dèbil quant a trama i moviments. Enmig de les dues aportacions del director de ‘Camino’ a la iconografia cinematogràfica de l’obra d’Ibáñez hi ha ‘Mortadelo y Filemón. Misión: salvar la Tierra’ (2008), de Miguel Bardem. Tot i que sense l’originalitat de l’anterior, proposa un argument molt pertinent avui: els malvats de rigor es disposen a eliminar totes les reserves d’aigua del planeta. Edu Soto –popular llavors pel seu personatge televisiu d’El neng de Castefa– va substituir a Pocino.
D’un altre dels personatges d’Ibáñez, el Botones Sacarino, es va fer una sèrie televisiva l’any 2000. Va tenir poca repercussió, malgrat transmetre visualment l’essència del còmic original, i va comptar amb Alaska en el repartiment.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- família Itàlia dona la raó a Juana Rivas després de separar els seus fills
- Cotitzacions La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols
- Marta Carmona: "Col·locar un futbolí en una oficina per desestressar és una burla"
- El PSOE frena el debat sobre Sánchez mentre s’escampa la idea que dimitirà
- El Malecón El Barça es fa trampes