Harry Styles, bones vibracions i cançons amb ‘sex appeal’ a l’Estadi Olímpic

Malgrat la seva dècada llarga en el ‘show business’, Styles llueix la frescor del nouvingut, i en aquest ‘Daydreaming’ amb el qual va obrir la nit, de lleuger «papapa» coral, semblava dir-nos què se sent somiant despert davant tanta expectació. Bones vibracions a Montjuïc (fins i tot va sonar ‘All you need is love’ en el menú ambiental prexou, ¡i ‘Saoko!’). Arrencada plena d’empenta, «un, dos, tres, quatre...», i un imparable Golden. «¡Bona nit, Catalunya!».

Amor postromàntic

En matèria de com gestionar un cor trencat, el ‘consultori Styles’ ofereix un ampli repertori de respostes, i els sociòlegs burxen allà a la recerca del nou cànon postromàntic. Per exemple, el número resolutiu, ‘Adore you’, en què la frase «caminaria sobre el foc per tu» resulta ser compatible amb «no has de dir que m’estimes». ¿Relació descompensada? Lliure, ens ve a dir. I sense deixar de ballar. «Soc aquí per donar-vos entertainment, us ho prometo».

La taula rasa amb el passat de One Direction és una qüestió filosòfica, però no hi ha necessitat de ser radicals: udols a les grades pel rescat de Stockholm syndrome. Formes rock de superproducció per al ‘crescendo’ de la sentida ‘She’ i seqüències trèmules com ‘Matilda’, transmissora d’aquesta calor de llar que envolta l’àlbum ‘Harry’s house’. 

La fan Paula

Notícies relacionades

Del Dúo Dinámico a Los Sírex: valorem als pioners

La rentrée literària es vesteix de gala: els millors llibres per llegir a la tardor

Manejant amb enginy fonts que van de la balada soft-rock al tacte del pop amb sintetitzadors, l’eco del soul i el rock més aparatós, Harry Styles ha donat a llum tonades recordables i climes amb pòsit, esbossant una manera de fer pròpia. Més enllà de la simpatia, el ‘sex appeal’ i el fogós diàleg amb el ‘fandom’ (com la bilbaina Paula, a qui va llegir públicament la seva nota de la selectivitat, un 6,3), aquí hi ha material amb substància: les invasives ‘Cinema’ i ‘Music for a sushi restaurant’, i la tornada a més glòria de la genitalidad femenina de ‘Watermelon sugar’. 

Harry Styles es va mostrar així com a cançonetista d’àmplies mires i perfecte galant, defensant les bones maneres a Treat people with kindness. Sense massa sucre, ni postureig, completant un xou dinàmic i divertit que en el bis ens va deixar anar aquest ja global ‘As it was’, convidant-nos a pensar que té corda per a estona.