Bad Gyal, reina de la festa al Sónar

La catalana Alba Farelo, moltes vegades elevada en un altar que hi ha a l’escenari, va manar a través d’un espectacle que té constatat que funciona com a catarsi, com aquelarre al voltant de la seva figura i les seves cançons bullicioses que conviden al ‘perreo’. Cada cop de cadera de Bad Gyal és aclamat pel públic, cada vers és cridat com un himne profund. Als més fidels i a la seva família i equip va dedicar ‘Yo sigo igual’, una de les més sentides ahir a la nit.

Notícies relacionades

Multimèdia | Bad Gyal, referent cultural de la generació Z

‘L’heure espagnole’, regal de fi de curs

Aquesta vegada la festa es va desenvolupar amb algunes variacions respecte al que va fer al febrer ael Palau Sant Jordi, sobretot per la introducció d’algunes noves cançons (algunes de títol desconegut) i ‘remixos’ (com ‘Chulo’) que, previsiblement, figuraran al seu anunciat primer disc, ‘La joia’. Algunes les va anunciar al públic –a qui es va adreçar en castellà–, tot i que molts coneixien els temes, que circulen lliurement per internet a través de vídeos de concerts tot i que no estiguin publicades.

La festa sense parar només es va interrompre per lluir la figura icònica de Bad Gyal (com quan apareix mirant a l’infinit mentre es repassa els morros amb un pintallavis), té una contagiosa part final a tall de discoteca que culmina, com sempre, amb ‘Fiebre’, una cançó de 2016 en la qual s’intuïa (o molt més que això) que allò era un projecte de diva i, és clar, de reina de les nits festives com la de dissabte, coronació del 30è aniversari del Sónar.