L’autor de les mil cares

Pep Tosar estrena ‘El fingidor’, un homenatge a Pessoa

Pep Tosar estrena ‘El fingidor’, un homenatge a Pessoa

Martí Fradera

3
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

L’actor i director mallorquí Pep Tosar ha bussejat en la vida i obra de García Lorca, de Blai Bonet, Guillem d’Efak i Damià Huget per a partir de la seva poesia i la seva personalitat elaborar un retrat original de cada un d’ells trenant versos, projeccions, testimonis, música i dansa. Els seus espectacles, atractius, sensibles i gens pretensiosos, li han permès oferir una altra visió de l’artista a través de propostes que disfruten tant els que coneixen la seva obra com aquells que la descobreixen per primera vegada. A partir d’aquest dimecres i durant tres setmana Tosar passa pel Romea amb ‘El fingidor’, una retrat panoràmic del portuguès Fernando Pessoa (1888-1935), un dels poetes més importants i enigmàtics del segle XX.

Tosar comparteix escenari amb la cantant Joana Gomila, la pianista Elisabet Raspall i el duo circense d’Hotel Iocandi: Tomeu Amer i Grisela Juncà. Intèrprets de primera per a una posada en escena en què l’art de la paraula dialoga amb equilibris impossibles i imatges projectades en escena que contribueixen a retratar Pessoa i el seu temps. La banda sonora fila la connexió entre escenes entre les quals s’inclouen reflexions sobre l’autor del ‘Llibre del desassossec’ a través de diversos testimonis, tant de familiars com d’especialistes en l’obra d’aquest creador singular.

«El poeta és un fingidor. / Fingeix tan completament / que fins i tot fingeix que és dolor / el dolor que de debò sent». Aquests versos obren el poema ‘Autopsicografia’, en què s’inspira el títol de l’espectacle. La dramatúrgia de Tosar i Evelyn Arévalo navega entre rimes, desafiaments a la gravetat, notes de jazz, de pop i de fado per endinsar-se en la fascinant personalitat del poeta que va crear diferents heterònims, personalitats literàries amb les quals va firmar les seves obres. «L’espectacle descobreix detalls íntims de la seva vida i les connexions entre el seu periple existencial i els propòsits literaris de la seva obra», ha explicat Tosar. Parla, per exemple, de què van significar aquestes anades i vingudes entre Lisboa i Durban, ciutat sud-africana on va estudiar que estava a 30 dies amb barco. També porten a col·lació la seva relació amb la seva enamorada, Ofélia Queiroz, a qui va dedicar nombrosos poemes.

Rei de l’heterònim

Notícies relacionades

Entre els testimonis que nodreixen l’espectacle figuren el de Richard Zenith, que el 2021 va publicar ‘Pessoa: a biography’ i el de la neboda del poeta, Manuela, que quan la va entrevistar Tosar fa dos anys tenia 95 anys. «Tot i que Pessoa va ser tractat per psiquiatres, no crec que patís cap malaltia mental», ha assegurat Tosar. «Com la Manuela em va fer veure, els heterònims del seu oncle eren una cosa més senzilla del que molts imaginen: al cap i a la fi, com em va dir, tots ens comportem de maneres diferents segons on siguem». Però és que Pessoa, fascinant persona, va arribar a firmar textos amb uns 70 heterònims diferents, per als quals va desenvolupar una obra poètica diferent. Fins i tot va establir relacions entre aquestes firmes, entre les quals figuren Bernardo Soares, Álvaro de Campos, Ricardo Reis, Alberto Caeiro.

Oblideu-nos de Nosaltres, companyia fundada el 2009, ha estrenat 10 espectacles des del 2009. «Faig una valoració més que positiva de la nostra evolució. Buscar finançament sempre és difícil però el que costa més ara és exhibir. Fa temps que al teatre públic no els interessa el que fem. Diuen que les nostres propostes no encaixen en la seva programació. Agraeixo al Romea que ens aculli tres setmanes. Sense el suport d’aquest teatre mai hauríem fet ‘La casa en obres’, dedicat a Blai Bonet; ‘Poseu-me les ulleres’, sobre Gabriel Ferrater; ‘Federico García’», ha comentat aquest veterà de l’escena, a qui després de tant espectacles literaris pluridisciplinaris li ve de gust tornar al teatre de text. Potser necessita un canvi d’aires però ja té al cap altres retrats biogràfics de creadors que admira: Miguel Hernández, Jorge Luis Borges, Pier Paolo Pasolini i el seu últim descobriment, Ángel Vázquez. «És desconegudíssim i ha firmat una de les millors novel·les escrites en castellà de tots els temps: ‘La vida perra de Juanita Narboni’». D’idees no n’hi falten.

Temes:

Llibres Teatre