Reconeixement
El japonès Haruki Murakami, premi Princesa d’Astúries de les Lletres
L’autor de ‘Kafka a la platja’ i ‘Tòquio blues’ s’alça amb el prestigiós guardó
Princesa d’Astúries de Comunicació i Humanitats: Nuccio Ordine: «És fals que la dignitat de l’home sigui als diners que té al banc»
¿Per què ens agrada tant Murakami?
L’escriptor japonès Haruki Murakami, un dels eterns favorits al Nobel de Literatura, creador d’un univers personal que se situa entre el real i l’oníric i que d’autor de culte es va alçar en supervendes, ha aconseguit aquest dimecres un altre dels premis més prestigiosos del món del llibre, el Princesa d’Astúries de les Lletres.
Murakami (Kyoto, 1949) va començar a escriure als 29. Escriu, ha assegurat sovint, per als seus lectors, no per rebre premis, i perquè disfruta «creant històries». Als seus 74 anys, compta amb una llarga carrera literària amb famoses novel·les com ‘Kafka a la platja’, ‘Tòquio blues’ o la trilogia ‘1Q84’. Ell mateix deia el 2011 que la clau del seu èxit literari era el seu desig d’«absorbir influències», tant d’Orient com d’Occident, i assegurava ser una esponja amb elements de la cultura pop, les sèries de televisió, la música pop i la literatura de Stephen King i Franz Kafka.
Tot i que Murakami s’ha forjat una trajectòria gràcies a les seves novel·les i relats (entre ells, els volums ‘El salze cec i la dona adormida’, ‘Homes sense dones’ o ‘Primera persona del singular’), de la seva afició al ‘running’ sorgia ‘De què parlo quan parlo de córrer’ i, de les seves reflexions sobre la música (és amant dels Beatles), la vida i l’escriptura ha forjat títols com ‘Underground’, ‘De què parlo quan parlo d’escriure’ o ‘Quan la música ho és tot’.
Secretisme
Traduït a 50 llengües, entre les seves últimes obres, publicades per Tusquets en castellà i Empúries en català, figura ‘La mort del comanador’ (2018), primera part d’una bilogia el títol de la qual al·ludeix al ‘Don Giovanni’ de Mozart, que el seu primer mes en llibreries ja havia venut un milió d’exemplars al Japó. Havia mantingut els detalls de l’argument en secret fins a la seva publicació. També amb aquest secretisme, sis anys després, acaba de publicar novetat al Japó, l’abril passat. El seu títol, ‘Machi to Sono Futashika na Kabe’ (La ciutat i els seus murs incerts).
El 2011, Murakami rebia a Barcelona el 23è Premi Internacional Catalunya amb un discurs que va ser un al·legat antinuclear. Consegüent amb les seves paraules, va donar els 80.000 euros del guardó a les víctimes del terratrèmol i de l’accident de la la central atòmica de Fukushima, sobre el qual va entonar una autocrítica col·lectiva del seu país, recordant a més els bombardejos del 1945 sobre Hiroshima i Nagasaki. «Aquesta vegada ens ho hem buscat nosaltres mateixos», concloïa.
Entre els guardons que li han reconegut figuren la Noma, el Tanizaki, el Yomiuri, el Franz Kafka, el Jerusalem Prize o el Hans Christian Andersen.
- Col·lectius vulnerables Catalunya inicia la reobertura de menjadors escolars a l’ESO
- LA CRISI BLANCA Xabi Alonso, a punt de ser acomiadat
- LA PRESSIÓ FISCAL Un veí de Collbató aconsegueix que li retornin diners de la taxa de residus
- Conflicte laboral en la sanitat La vaga de metges arrenca amb mobilitzacions i ball de xifres
- A Collserola Trobats 50 senglars morts dins del radi d’afectació de la pesta porcina africana
- Tribunals Detinguda per ordre de l’Audiència Nacional l’exmilitant socialista Leire Díez
- Figura influent Robe Iniesta, poeta salvatge i l’ai al cor que va revolucionar el rock en castellà al capdavant d’Extremoduro
- Entrega del guardó La filla de María Corina Machado agraeix el Nobel de la pau: «Si volem tenir democràcia, hem d’estar disposats a lluitar per la llibertat»
- Radiografia de l’educació superior Navarra, Madrid i Catalunya tenen les universitats públiques més cares
- SANCIONAT A EUROPA Flick gestiona amb tacte les «petites decepcions» de Lamine Yamal
