Premi Princesa d’Astúries de les lletres
Cinc llibres imprescindibles de Haruki Murakami
El japonès Haruki Murakami, premi Princesa d’Astúries de les lletres
¿Per què ens agrada tant Haruki Murakami?
Tot i que també ha transitat amb les seves reflexions sobre música, literatura, esport o la vida en diversos llibres de no-ficció, el japoneè Haruki Murakami, flamant premi Princesa d’Astúries de les lletres, ha consolidat la seva trajectòria forjant un particular univers, entre el món oníric i el real i entre la quotidianitat del Japó modern i la cultura pop occidental, en novel·les i relats. Publicats per Empúries en català i per Tusquets en castellà, vet aquí cinc títols imprescindibles:
‘Tòquio blues’ (1987)
Tot i que a Espanya no va arribar fins al 2005, Murakami va saltar a la fama i l’èxit al seu país el 1987 amb aquesta commovedora, desassossegant i melancòlica història d’amor, sexe, desengany i mort. Escoltar la cançó ‘Norwegian wood’, dels seus admirats Beatles i títol original de ‘Tòquio blues’, fa que el protagonista, un executiu de 37 anys, evoqui el suïcidi en l’adolescència del seu millor amic. També la relació que un any després va mantenir amb la nòvia d’aquest, la misteriosa i inestable Naoko.
‘Kafka a la platja’ (2006)
Tot el genuí univers Murakami flueix en la novel·la que el va consagrar. Una atmosfera íntima, onírica i hipnòtica i tocs de fantasia i humor emmarquen la història de Kafka Tamura, que el dia que compleix 15 anys decideix anar-se’n de casa, on la tragèdia grega s’entreveu quan el seu pare li llança la maledicció d’Èdip. En el seu viatge es trobarà Satoru Nakata, que des de petit, arran d’un accident en la Segona Guerra Mundial, se sumeix en estranys oblits i només es comunica amb èxit amb els gats.
‘1Q84’ (2011)
Una trilogia supervendes de títol simbòlic: en japonès, la lletra ‘q’ i el número 9 són homòfons, es pronuncien kyū, de manera que 1Q84 evoca el ‘1984’ de George Orwell i transporta, en aparença, al Japó del 1984. Allà, en un món dominat pel fanatisme de les sectes, el maltractament i la corrupció, sorgeix la història d’amor entre dos éssers solitaris amb un destí comú. L’Aomame, una dona independent, instructora en un gimnàs, que en realitat és una assassina, i el Tengo, un professor de matemàtiques i aspirant a novel·lista.
‘La mort del comanador’ (2018-2019)
De nou un personatge inicia un viatge iniciàtic pel Japó en aquesta absorbent i torrencial ‘bilogia’ marca de la casa. Confós després d’una crisi de parella, un retratista s’allunya de la seva vida rutinària a la recerca de la soledat i el retir a la inquietant casa aïllada del pare d’un amic, pintor famós. Descobrir a les golfes un quadro secret i fantàstic, que dona títol a la novel·la, basat en l’òpera ‘Don Giovanni’, de Mozart, li obre un estrany i laberíntic món ple d’incògnites i personatges.
Notícies relacionades
‘El salze cec i la dona adormida’
Murakami ha cultivat també amb èxit el relat. En els 24 que va reunir en aquest volum, premiat a Irlanda, el lector trobarà tot el seu univers: elements onírics i fantàstics, referents del jazz, amor i dolor, foscor. Personatges melancòlics, que cuinen espaguetis o es passegen pel zoo els dies de vent, fantasmes o corbs que parlen, o éssers que ploren els seus éssers estimats, com una mare el fill de la qual ha sigut atacat per un tauró o un home que va perdre el seu amic en la infància.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Mia Carol: "No em vaig sentir culpable. Sé que no vaig fer res malament"
- LA GRAN CITA NÀUTICA BCN encén el ‘far al món’ en la inauguració de la Copa Amèrica
- Fenomen extrem als EUA Florida pateix el Milton però evita el pitjor escenari
- L’esquerra s’imposa a la ‘sociovergència’
- La ‘BCN dels 5 milions’ hauria d’anar més enllà del que necessita Barcelona"
- Falta de servei 5.000 veïns de BCN han estat tres mesos sense rebre cartes de Correus
- EDUCACIÓ La Fundació Abat Oliba compra l’escola Mary Ward de BCN
- Joan Martínez: "Un trastorn mental és només una etiqueta, no defineix la persona"
- COMUNICACIÓ Prensa Ibérica celebra la sevaFesta de l’Espanya Plural
- Un país divers que persegueix el consens