Jane Fonda: «No hi hauria canvi climàtic si no hi hagués racisme o patriarcat»

Al llarg dels seus 85 anys ha sigut «filla de...» –el gran Henry Fonda–, icona sexual, guanyadora de sengles Oscars per ‘Klute’ (1971) i ‘Tornar a casa’ (1978), icona del ‘fitnes’, reialesa de Hollywood i, durant dècades, activista empedreïda. I de (gairebé) totes aquestes facetes ha parlat aquest divendres durant l’acte d’homenatge que el Festival de Cannes li ha dedicat en honor a les seves sis dècades de carrera, i durant el qual ha regalat humor i domini escènic malgrat que li faltava l’audiòfon. «Me l’he oblidat, així que parlin alt», ha sol·licitat. Posteriorment s’ha confessat penedida de la cirurgia que es va fer en el passat, ha revelat el secret del seu bon estat de forma: «Dormir molt, caminar, menjar bé i mantenir-se sempre curiosa per tot».

Durant l’acte, l’actriu ha recordat les quatre pel·lícules que va protagonitzar amb Robert Redford –«a ell no li agradava fer petons i sempre estava de mal humor; és bona persona però té un problema amb les dones»–, ha confessat que va rodar la famosa escena del nu de ‘Barbarella’ (1968) després d’haver consumit grans quantitats de vodka –«en realitat és un llarg pla d’una actriu que pateix una ressaca descomunal»– i ha opinat sobre Jean-Luc Godard, per a qui va filmar ‘Tot va bé’ (1972): «Va ser un gran director i una pèssima persona».

Notícies relacionades

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Luis Mateo Díez: "No hi ha res que m’interessi menys que jo mateix"

‘Klute’, confessa, la va canviar per sempre, però no per l’Oscar. Dirigida per Alan J. Pakula, la pel·lícula li va fer abraçar el compromís social. «Per preparar el paper em vaig passar una setmana vivint amb prostitutes, i vaig comprendre que totes elles havien patit abusos infantils. En aquell moment em vaig fer activista i feminista, i això em va donar la vida. I, amb 34 anys, vaig sentir que començava a ser una persona». Manté que les dones solen viure cinc anys més que els homes perquè entenen l’amistat de manera diferent. «Per als homes l’amistat és competició; les dones es miren als ulls mútuament i no tenen por de demanar-se ajuda». 

La gran causa per la qual combat actualment, assegura, és el canvi climàtic. «Tenim motius per a l’esperança, però és un assumpte molt seriós», afirma. «Ens queden uns sis anys per reduir dràsticament el consum de combustibles fòssils. No hi hauria canvi climàtic si no hi hagués racisme o patriarcat perquè tot respon a la mateixa manera jeràrquica de pensar. Tot està connectat». I planeja posar en pausa la seva carrera per centrar-se a promoure la causa demòcrata durant la pròxima campanya electoral nord-americana. «A l’esquerra li costa tenir bons líders, i sense ells no s’arriba al poder», ha afirmat aquest divendres. «Cal sortir al carrer, trucar a les portes i explicar a la gent que la sanitat i l’educació públiques ens beneficien a tots. El veritable canvi que s’ha de fer des de l’activisme és aprendre a dialogar amb els que opinen diferent».