Crítica de teatre
‘Les amistats perilloses’: la llengua dels embolics
Carol López estrena al Lliure la versió teatral d’aquest clàssic del llibertinatge, amb Mónica López en un brillant paper protagonista
![‘Les amistats perilloses’: la llengua dels embolics ‘Les amistats perilloses’: la llengua dels embolics](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/48be2200-59cc-41e2-ba0e-ae5a51e32933_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg)
No sabem que deu tenir el Lliure que atrau les polèmiques com un imant. L’última l’ha provocat Carol López quan va explicar que a la seva nova obra el català era la «llengua del poder». En realitat, a part dels acaloraments tan propis de les xarxes, no hi ha controvèrsia en què rascar. La directora sempre ha barrejat llengües a les seves peces i la nova adaptació de ‘Les amistats perilloses’ no n’és una excepció, tot i que se situï a la França del XVIII.
Els dos sibil·lins protagonistes es comuniquen entre ells en castellà, la intimitat de la relació epistolar de l’original s’impregna de l’accent cadenciós i ple de sigmatismes de Gonzalo Cunill, que dona vida al maquiavèl·lic Valmont, més pròxim a la sofisticada versió cinematogràfica de John Malkovich que a la de Colin Firth. La seva malèfica ‘partenaire’ és la marquesa de Merteuil, còmplice en els seus ordissatges que interpreta Mónica López en la seva faceta més decidida i resolta, que desborda literalment els límits de l’escenari i del teatre en un final d’antologia.
Més cine, perquè la proposta recorda en alguns moments la ‘Marie Antoinette’ de Sofia Coppola amb els abundants anacronismes que salten del rococó al rock contemporani, llums d’aranya que donen pas a les boles de mirall de les discoteques, i algun ensucrat número musical que encaixaria en ‘La La Land’. Un guisat peculiar, però que sorprenentment qualla dins de l’esperit irreverent del llibre de partida. Es manté el retrat de la decadència intel·lectual i els costums ociosos prerevolucionaris, un tractat sobre la fina línia que separa les altes i les baixes passions.
Espurnejants diàlegs
Notícies relacionadesD’entrada l’adaptació teatral que s’ha marcat la López directora sedueix perquè ha sabuttransformar les cartes en espurnejants diàlegs plens d’embolics. Pas de rosca als personatges per donar un aire més empoderat a la ultratjada Cécile, rol que Elena Tarrats porta obedient de l’apocament al rampell; o la virtuosa Madame de Tourvel de Mima Riera, que traça un arc molt ric de la virtut fins a la caiguda entre les ombres. I tot i que Marta Pérez encara aconsegueix colar-hi algun gag de reüll, la resta del repartiment queda atrapat en la tendència al traç gruixut, a simplificar una novel·la construïda amb imbricada subtilitat que no acaba d’enlairar en matisos i dobles sentits.
El cinisme es modernitza, es vesteix de mirinyac però amb ulleres de sol (precisa caracterització de Nídia Tusal). L’amoralitat galopant dels llibertins xoca amb la lectura del present: allà hi ha tal qual la violació d’una menor que ataca en l’aspecte políticament correcte. Perquè després diguin que impera una nova era censora i puritana.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Jocs Olímpics 2024 París oculta la foscor i exhibeix el seu decorat en els Jocs
- Handbol Les ‘Guerreres’ no compareixen i cauen amb estrèpit en el debut
- Tennis Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París
- Sèrie aclamada Com enamorar sense cursileries
- QUATRE HOSPITALITZATS Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats
- Pròxim Orient Hamàs demana venjar un dels seus líders mort en una presó israeliana
- Les polítiques de la Unió Europea Brussel·les empeny a acabar amb l’addicció a les xarxes socials tòxiques
- Les polítiques de la Unió Europea Espanya insta les tecnològiques a actuar contra els patrons addictius
- SUCCESSOS Presó per al maquinista i un excàrrec d’Adif per l’accident de l’Alvia
- Gislan Zekri, estudiant de Treball Social: "Entendre el context cultural de la persona és vital per ajudar-la"