CosmoCaixa acosta les matemàtiques i la ciència de les pel·lícules de Pixar als nens

Mèrida, la protagonista de ‘Brave’ (Indomable) (2012), té més de 1.500 cabells vermells arrissats, esculpits un a un, que generen prop de 111.700 cabells en total. Aquesta és una de les moltes anècdotes que poden emportar-se els assistents a ‘La Ciència de Pixar’, l’exposició que s’inaugura aquest dimarts al Museu de la Ciència CosmoCaixa. Creada pel Museum of Science de Boston en col·laboració amb Pixar Animation Studios, estudis responsables de pel·lícules d’animació de la importància de ‘Toy Story’ (1995), ‘Monstruos S.A.’ (2001) o ‘Coco’ (2017), és una exposició interactiva que explica d’una manera tan didàctica com orgànica i accessible la ciència i la tecnologia que hi ha darrere d’aquestes pel·lícules.

L’objectiu de La Ciència de Pixar, a Barcelona fins al 3 de setembre, és oferir una altra mirada al cine d’animació. No és la primera vegada que la Fundació «La Caixa» s’uneix als estudis. Però en la seva tercera col·laboració després de les exposicions ‘Pixar: 25 anys d’animació’ (2015) i ‘Pixar. Construint personatges’ (2020) proposen un acostament diferent d’aquestes pel·lícules, potser més ambiciós. Adaptada a diferents públics perquè tots, nens i adults, amb coneixements en cine d’animació o sense, puguin disfrutar-la, ‘La Ciència de Pixar’ va al fons dels films citats, també d’altres com ‘WALL·E’ (2008) i ‘Luca’ (2021), per donar a conèixer la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques que utilitzen els artistes i científics informàtics per realitzar-les.

«Els nens hi porten els seus pares»

És cert que la suma d’aquests conceptes és aclaparadora. ¿Pot ser atractiva per al públic infantil una exposició en la qual es parla de tecnologia, enginyeria o matemàtiques? Ho és perquè la pedagogia és una de les prioritats de Fundació «la Caixa», tal com explica Elisa Durán, la seva directora general adjunta: «Amb ‘Pixar: 25 anys d’animació’, que va ser un gran èxit, ens vam adonar de la importància d’aquest tipus de mostres per a la gent més jove, de com els mateixos nens porten els seus pares a les exposicions i els expliquen els personatges i les històries. Això ens va fer adonar-nos de la importància d’aquestes mostres a nivell educatiu».

I és atractiva tant per als adults com per als més petits perquè està concebuda amb claredat i plena d’estímuls adaptats a diferents perfils d’assistents. «Hem utilitzat diferents mètodes pedagògics perquè hi ha públics molt diferents i no tots entenem les coses de la mateixa manera», explica Peter Garland, mànager de producció i instal·lació d’exposicions del Museum of Science de Boston, durant una visita guiada pels més de 1.000 metres quadrats d’una exposició que reuneix desenes d’elements perquè els visitants experimentin físicament i virtualment amb les tècniques que utilitza Pixar.

«Prohibit no tocar»

Notícies relacionades

Àlex Rigola estrenarà la temporada del Teatre Lliure amb ‘El Mestre i Margarita’

Del combat a la mercantilització

La Ciència de Pixar està dividida en vuit àmbits que es corresponen a les fases del procés que segueix Pixar per fer una pel·lícula, des de la idea inicial fins a l’estrena. Cada zona de l’exposició, dissenyada amb molt gust i plena d’estímuls visuals, s’ocupa d’un dels següents apartats: modelatge, rigging (dedicat als professionals que donen mobilitat als personatges), superfícies, escenaris i càmeres, animació, simulació, il·luminació i renderització (l’últim pas, en el qual es converteixen totes les dades en la pel·lícula final). I aquests apartats expliquen en profunditat les diferents fases del procés mitjançant plafons informatius, vídeos amb entrevistes als empleats de Pixar i, sobretot, exemples pràctics. «A CosmoCaixa està prohibit no tocar. L’observació i la interacció són una característica fonamental d’aquest espai perquè aprenem tocant, provant i jugant», explica Durán. Per fer-ho, a La Ciència de Pixar compta amb nombroses aplicacions interactives, fàcils de manipular, que permeten als assistents sentir que són part del procés de creació de Buscando a Nemo (2003) o Up (2009).

A l’apartat d’Escenaris i càmeres, per exemple, hi ha una maqueta immensa d’un bosc i els assistents poden veure com és aquest bosc des del punt de vista dels personatges de ‘Bichos’ (1998). En el d’il·luminació, poden ajustar la llum d’una escena d’‘Up’. I en el d’animació tenen l’oportunitat d’animar el Mike (‘Monstruos, S.A.’) perquè mogui un braç. ‘La Ciència de Pixar’ no només té activitats interactives, també hi ha maquetes, objectes relacionats amb les pel·lícules i figures (molt instagrameables) de personatges com el Mike i el Sulley, el WALL·E o una divina Edna Moda (‘Els Increïbles’). L’exposició també ofereix tallers i activitats complementaris.