El suport popular al nou cine Texas de Barcelona supera ja els 100.000 euros

La desaparició els últims anys de moltes sales de cine i teatre de la ciutat ha fet reaccionar la gent. El ‘crowdfunding’ muntat pels nous responsables del cine Texas està superant totes les expectatives i, si continua així, arribarà abans de l’estiu a l’objectiu de recaptar els 195.000 euros per reformar el local.

Cal unificar les dues sales de cine per crear un escenari amb el públic a dues bandes per a 200 persones. Per a això cal anivellar la sala primer, construir les grades i els camerinos. Després de superar amb escreix la primera fase de recaptació en què ja s’han aconseguit 100.000 euros a base de donacions, si l’entusiasme financer es manté serà factible arribar abans d’estiu als 95.000 euros, que permetran fer unes obres de millor qualitat. No està malament tenint en compte que els costos de remodelació i d’inici de l’activitat sobrepassen el mig milió d’euros (546.966€).

Permisos

La productora cinematogràfica Isona Passola (‘Pa negre’) i la productora teatral Anna Rosa Cisquella, de Dagoll Dagom, que gestiona el Poliorama amb Tresxtres, tenen ganes de començar les obres. «Només ens falta el permís de l’Ajuntament de Gràcia», asseguren. Compten inaugurar a l’octubre el Texas com a espai divers amb bar, dues sales de cine i un teatre.

«Ens hem envoltat de gent jove i amb energia», diuen aquestes veteranes del sector cultural, que s’han embarcat en aquesta aventura amb gent més jove: Sem Pons, Rubén García, Andreu Rami i Blanca de Carreras, de BARC; membres de la Sala Flyhard com Sergio Matamala, Clara Cols, Elisenda Riera. Natàlia Obiols, estreta col·laboradora de Cisquella, i Joan Teixidor, responsable del pla de negoci i fill de Passola i del finat poeta Jordi Teixidor, completen l’equip.

Tots coincideixen que el nou Texas només funcionarà si aconsegueix entusiasmar. Per això valoren tant la fantàstica resposta al ‘crowdfunding’ a través de la web www.espaitexas.cat amb donacions a partir de 10 euros.

«El finançament col·lectiu funciona de manera brutal», diu Passola. Més de 1.400 persones han finançat fins ara part del projecte i la majoria no són del barri. «Hi ha gent de tot arreu», assenyalen els nous responsables. Una de les coses que més èxit ha tingut és la venda de les butaques sobrants de les sales que es reconvertiran en espai teatral. «Les butaques de cine són massa grans. De les 231 que vam oferir ja no en queda cap. El que tenim és gent en llista d’espera», explica Rami.

Gairebé tots els seus compradors tenen una història que els uneix al Texas. Quan està la persiana oberta, diverses persones s’acosten a tafanejar. «Hi ha molt d’interès. Cada dia ve gent i pregunta». Alguns, al·lèrgics al pagament ‘online’, aprofiten per fer les seves donacions en un sobre. «Jo venia aquí quan era estudiant», recorda la Maria, una dona de la lleva de Passola i Cisquella que es va acostar dilluns passat a recollir dues butaques. Les pensa instal·lar en una casa pairal a prop de Mollerussa «per veure còmodament la tele» i, de passada, reviure la seva etapa juvenil. «En la meva època d’estudiant, veníem molt aquí a les sessions dobles. Quan volíem cine més seriós anàvem al Publi», explica.

Amor al Texas

Notícies relacionades

La història secreta del Tetris, el joc rus que va disparar els beneficis de Nintendo

El nou Texas reobrirà com un espai de fusió entre el cine i el teatre

El Texas, un local amb 111 anys d’història que va tancar el març del 2020, està ple de records per a molts. Per exemple, la d’una parella de dones que hi va tenir la seva primera cita. Dos anys després una d’elles va escollir aquest mateix cine per declarar-se. «Vaig demanar que em reservessin la sala una estoneta i li vaig passar un vídeo on al final li demanava la mà», explicava la Gemma mentre el seu nadó de nou mesos la mirava atentament. «Sens dubte, continuarem venint quan torni a obrir», afirma. «Cal protegir l’art i cuidar els locals amb ànima». I, mentrestant, disfrutaran a casa de dues còmodes butaques d’intens color vermell que col·locaran al rebedor. «Col·locarem un llum a prop i serviran per llegir».

No és el mateix pagar 70 euros per una butaca que desemborsar 450 euros per una placa en un seient amb el nom d’algú. Aquesta és una altra modalitat de ‘crowfunding’ que, no obstant, també té els seus adeptes. Alguns, com els amics de l’enyorat realitzador Agustí Villaronga, mort el 22 de gener passat, s’han unit per tenir-lo present sempre a la Texas. Però no tot seran noms famosos: un papa cinèfil ja ha reservat un seient amb el nom del seu futur fill per transmetre-li el seu amor pel setè art. El Texas continua generant històries.