Sierra i Fabiano, parella d’or per a ‘Manon’

Més que en la història d’amor, el ‘regista’ francès centra la seva ‘Manon Lescaut’ en la caiguda en l’abisme de la protagonista, en el camí que la noia emprèn prostituint-se a la recerca d’una vida millor. El personatge creat el 1731 per Antoine-François Prévost es trasllada en aquest muntatge a un segle XXI en què, com en l’original, fuig d’un destí del que renega per entregar-se a l’amor i la bona vida, cosa que la portarà a la perdició i la mort.

Amb una esplèndida escenografia de mòduls movibles i un vestuari entre kitsch i hortera, tot de Pierre André Weitz, els ambients creats porten els soferts protagonistes a prostíbuls i hotels dels baixos fons –amb caires ‘bieitians’–, tot amb una direcció d’actors detallista i unes coreografies que firma qui ha reposat l’obra a Barcelona, Daniel Izzo. L’acció se succeeix amb relativa claredat, tot i que es collen les situacions amb les lògiques incoherències entre el que diu el descriptiu llibret per boca dels personatges i l’adaptació teatral, més enllà del concepte actual de l’honor de la família. Però el que és medul·lar funciona: per molt que hagin canviat les coses des de l’època en què va ser escrita la novel·la que inspira l’òpera, hi ha aspectes que són eterns.

Parella insuperable

Va ser una sort per als liceistes comptar amb una parella protagonista insuperable. La soprano Nadine Sierra coneixia la proposta teatral a l’haver-la interpretat anteriorment, per la qual cosa, a la seva veu bonica, vellutada i en plenitud, es va afegir un personatge psicològicament madur. A la seva altura va estar el sensible Des Grieux de Michael Fabiano, un intèrpret complet, de veu espectacular, que es va entregar completament al seu paper; impressionant el que va fer a ‘En fermant les yeux’ i en l’acte de Saint-Sulpice, oferint un retrat commovedor.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Bocelli il·lumina el Sant Jordi

Molt adequades les amigues actrius-prostitutes de Manon a càrrec d’Inés Ballesteros, Anna Tobella i Anaïs Masllorens, així com Alexandre Duhamel com Lescaut, menys en els aguts extrems. Laurent Naouri va ser un experimentat Comte Des Grieux i van completar el repartiment amb eficàcia Albert Casals, Tomeu Bibiloni i Pau Armengol.

La concertació de Marc Minkowski va tenir un resultat més que adequat, traient un so sumptuós de la Simfònica del Liceu i apostant per una bona projecció dels membres del cor liceista.