Jo Nesbo torna a Harry Hole amb terrorífics paràsits de la novel·la negra

Ho té clar Jo Nesbo: un ràpid i rotund «no» respon sobre si confiaria en el ChatGTP si un dia es quedés sense idees. «Quan un altre autor va continuar les novel·les de Stieg Larsson [’Millennium’], que tot i que no era dels meus preferits tenia un projecte interessant, es va convertir en una idea de negoci. M’horroritza pensar que amb Harry Hole pugui passar una cosa així». El noruec cuida i ‘maltracta’ igual el seu detectiu estrella, del qual confessa que amb ‘Eclipsi’ (Reservoir Books / Proa), 13a entrega de la sèrie que va començar el 1997, «ens estem acostant més a un final». 

Nesbo (Oslo, 1960), que ha venut la barbaritat de 55 milions d’exemplars de la seva vintena de novel·les negres, traduïdes a 50 idiomes, presenta ara a Barcelona un Harry Hole que ha deixat reposar quatre anys i que s’enfronta a un sàdic assassí. El policia sembla que ha perdut la por de la mort. «Però s’ha fet més sensible i emotiu. És pura qüestió d’edat, els homes, a mesura que ens fem més grans, som més sensibles. Ell va néixer amb la idea que tothom a qui estimava rebia la mossegada del vampir: desapareixia o moria. La seva mare, quan ell era adolescent, una parella suïcida amb una malaltia mental, col·legues... A ‘Eclipsi’ hi arriba després de perdre l’amor de la seva vida i se’n va a Los Angeles, on corre una carrera suïcida: beu, beu i beu. Però a poc a poc descobreix raons per viure». 

A la meca del cine, a Hole el rescata de la deriva alcohòlica una veterana actriu que deu diners a un càrtel mexicà. «Li recorda la seva mare i la vol salvar –explica-. Per fer-ho necessita diners per pagar el deute i accepta l’oferta de netejar el nom d’un milionari d’Oslo del qual se sospita que ha assassinat dos joves». 

Hostes i terrorífics paràsits

A Nesbo no l’afecten les crítiques per carregar de violència les trames. «És novel·la negra i hi ha d’haver violència. És com la gelosia, s’ha escrit molt d’això durant centenars d’anys, però les generacions actuals potser estan més exposades a històries violentes que els meus pares o avis i és més difícil impressionar-les o sorprendre-les. Aquest llibre té menys violència, però perquè ho demanava la història», assegura. Tot i que a continuació explica que s’ha inspirat en «la natura, que podria escriure més històries de terror que Stephen King i jo junts», per tractar «l’estranya coexistència d’un hoste i un paràsit».

I s’esplaia explicant com va descobrir que un paràsit molt comú als intestins humans (el 20% de brasilers el té, afirma) és el mateix que «activa les feromones dels ratolins fins al punt que aquests se senten atrets sexualment pels gats, que ho tenen fàcil per matar-los».  

El poll del peix flauta

Però el noruec no acaba aquí parlant d’inquietants paràsits que l’han inspirat. «Hi ha un poll que talla el flux sanguini a la llengua del peix flauta fins que aquest la perd. Llavors el poll creix com una nova llengua del peix, angoixant i espantosa, amb dos ulls... No hi penseu quan feu un petó a la parella», aconsella fent broma i convidant a buscar fotos a Google. I aquí, el lector és lliure d’imaginar què trobarà a ‘Eclipsi’, en què tracta temes com la paternitat, el dol, l’ambició i la venjança, però també l’eutanàsia, els abusos en la infància o les armes biològiques.

  

La invasió russa de Noruega

Va ser de Nesbo, molt abans de la guerra d’Ucraïna, la idea de la sèrie ‘Occupied’, d’«una Noruega envaïda per Rússia en el que anomenen una ‘operació especial’ i sense l’oposició de la UE i els Estats Units». «No puc dir que ho vaig veure venir. Jo només mirava al passat, a la Segona Guerra Mundial, quan Alemanya va envair Noruega.

Notícies relacionades

Jo Nesbo se submergeix en l’«esborronadora» atmosfera d’un ‘noir’ rural

Blur no té ningú que els canti

Allà continua sent un tema molt popular, per l’orgull davant la resistència que hi va haver, però també davant la vergonya dels que creuen que no es va resistir prou. Jo pensava com els éssers humans reaccionem a aquestes situacions, a la falta de llibertat de premsa, i què està disposada a sacrificar la gent del carrer per la llibertat o la democràcia». 

El «gos» Ellroy i el buldog

Nesbo porta Hole a Los Angeles, territori de James Ellroy. «Soc molt fan seu, és una mica excèntric i un pèl boig, però ens vam trobar un dia i va ser superamable. Va dir que ell no era només el més gran escriptor de novel·la negra sinó l’escriptor més important. I que si ell era ‘el gos’ de la novel·la negra, jo era el buldog que li trepitjava els talons», recorda amb un ampli somriure.