DOBLE ACTUACIÓ A BCN 11 ANYS DESPRÉS

Robbie 'showman'

L'estrella britànica reviu els seus èxits, coqueteja amb el swing i versiona Queen al Sant Jordi

Robbie Williams, en un moment de la seva actuació al Sant Jordi, ahir.

Robbie Williams, en un moment de la seva actuació al Sant Jordi, ahir. / CARLOS MONTAÑÉS

2
Es llegeix en minuts
JORDI BIANCIOTTO
BARCELONA

D'adolescent va ser el noi del pòster juntamenta amb els seus companys de Take That, després va presumir de llibertat i fama feta a si mateix, i ara, als 41, Robbie Williams ja comença a assemblar-se a un clàssic pop que es llepa mirant enrere i revivint els seus èxits. Cançons que evoquen emocions en fans com els que ahir a la nit van omplir el Palau Sant Jordi, en el seu retorn a Barcelona després d'11 anys.

Música i, també, una actitud que segueix fent del britànic una mena d'etern gamberret del mainstream, com si no arribés a prendre's el seu personatge gaire seriosament. El pop, a les seves mans, pot convertir-se en swing o folk, i barrejar tocs crooners i versions de Queen, perquè és ell qui converteix aquell material en una esplendorosa joguina cara. Ahir a la nit, va barrejar tots els seus registres coneguts i per conèixer, incloent-hi acudits i coquetejos amb les fans, si bé la base la va posar la seva col·lecció de hits pop, alguns amb fibra rockera, com aquell Let me entertain you que dóna títol a la gira i que sembla una (bona) cançó de The Who el 1972. Va obrir el concert a tot drap amb aquest tema, amb unes banyes demoníaques com les que va lluir fa 20 anys en una gira de Take That. I d'aquí a Rock dj, carn de videoclip, i a una catarsi rockera amb We will rock you, dels seus estimats Queen, fosa amb I love rock'n'roll, de Joan Jett.

Benvinguda d'impacte, sustentada per una banda amb metalls i un cos de coristes en primer terme. Versió de Royals, de la neozelandesa Lorde, i un The road to Mandalay amb fibra acústica i les noies sueques de Baskery, les teloneres. I un Robbie ja més relaxat, cosa que vol dir que podia ajupir-se per besar una fan («bésame mucho, you too») i ballar a la seva més aviat destralera manera mentre jugava a ser crooner Minnie the moucher i Swing supreme. Vam entrar en un tram una mica boig del concert, amb un Ignition, de R. Kelly, a cappella, el toc doo-wop de Shout, de The Isley Brothers, i un Better man que va afrontar amb la guitarra acústica. Sorpresa: a l'hora de la tornada va aparèixer el seu pare, sí, el senyor Peter Williams, per cantar-la amb posat de galant madur de Las Vegas (o, millor, Atlantic City). Gestos d'orgull: «He's my dad! .

Notícies relacionades

TORNADES PRESTADES / El guió va recuperar certa ortodòxia pop amb Let love be your energy (inesperada: dimecres no la va interpretar a Madrid), que va fondre amb la tornada de Hey, Jude dels Beatles, d'igual manera que Come undone va conduir a un fragment de I still haven't found what I'm looking for, d'U2. El cantant, amb faldilla (que va aixecar en algun moment), formulant un «moment George Michael», va dir, amb una fugaç cita a Freedom, i pujant a escena una fan, Mónica, com a partenaire eròticofestiva de Candy.

Un Williams seriós i una mica melancòlic va brillar a No regrets i en un Feel que va conduir a la traca final amb MillenniumKids (amb empelts de Led Zeppelin i AC/DC) i, als bisos, tot un Bohemian rhap­sody, de Queen, al complet (i certes dificultats vocals), i Angels. Espectacle, brillantors pop i uns tocs de rock'n'roll a mida. Robbie ha tornat.

Temes:

Música