Guillermo del Toro aconsegueix l’Oscar a la millor pel·lícula d’animació per ‘Pinocho’

La pel·lícula ‘Pinocho’, del mexicà Guillermo del Toro, ha aconseguit aquesta nit passada l’Oscar al millor llargmetratge d’animació en la 95a edició dels premis de l’Acadèmia de Hollywood.

«L’animació és cine, l’animació no és un cadet i l’animació està llesta per fer el pas següent; ja estem per a això. Ajudeu-nos a mantenir l’animació en la conversa», va apuntar el cineasta després de rebre el premi de mans dels actors Dwayne Johnson i Emily Blunt.

El mexicà va agrair el seu suport a Netflix, plataforma de la cinta, i va dedicar el premi a la seva dona, els seus fills i els seus difunts pares.

‘Pinocho’ és un dels projectes més personals del mexicà i fer-la li va costar la meitat de la seva carrera com a cineasta per la cura artesanal que li va requerir fer un film d’animació foto a foto (‘stop-motion’).

 

I li està portant també moltes alegries, ja que abans de pujar a rebre la tercera estatueta daurada de la seva trajectòria, Del Toro va ser vencedor amb aquest film als Globus d’Or, els Critics Choice Awards, els Annie Awards i els BAFTA, entre d’altres.

 

El mexicà va tornar als Oscars tan sols un any després que el seu film ‘El callejón de las almas perdidas’ rebés una nominació a millor pel·lícula, tot i que des del 2018 –amb ‘La forma del agua’– el director no havia tornat a agafar un nova estatueta.

Del Toro va vèncer les cintes ‘Red’, de Domee Shi; ‘El gato con botas: el último deseo’, de Joel Crawford i Januel Mercado; ‘El monstruo marino’, de Chris Williams, i ‘Marcel the shell with the shoes on’, de Dean Fleischer Camp.

 

‘Pinocho’, una coproducció entre els Estats Units, Mèxic i França, també va ser dirigida per Mark Gustafson i està basada en el conte clàssic de Carlo Collodi, però va ser ambientada en el context de la Segona Guerra Mundial (1939-1945).

Notícies relacionades

Uclés guanya el Nadal amb una carta d’amor onírica a Barcelona

Les lectures més esperades per al 2026

 

En la cinta Del Toro fa una oda a la desobediència i la narrativa navega entre la dualitat de la vida i la mort.