Política i moda

El Dia de la Dona de Pedro Sánchez i Felip VI

El president va canviar l’acte institucional del Ministeri d’Igualtat per una trobada a la Moncloa amb dones directives d’empreses

5
Es llegeix en minuts
El Dia de la Dona de Pedro Sánchez i Felip VI

Borja Puig de la Bellacasa

El grup blau de l’Executiu al Congrés es buida i només queda Ione Belarra recolzant Irene Montero durant el debat de la reforma proposada pel PSOE a la polèmica llei del ‘només sí és sí'. Així es va escenificar la vigília del 8-M la pitjor crisi del Govern de coalició. I malgrat les comprensibles discrepàncies, l’estampa no va poder ser més destructiva. Aquesta imatge no només afectava la figura de la ministra d’Igualtat o Unides Podem. Poques hores abans de commemorar-se el Dia Internacional de la Dona i reclamar igualtat, llibertat, respecte i, també, sororitat, la solidaritat de Pedro Sánchez amb una companya del seu equip brillava per la seva absència.

Ja dimarts al migdia, Montero no va ser seleccionada per comparèixer després del Consell de Ministres. Isabel Rodríguez (amb vestit morat i samarreta amb el dibuix de Clara Campoamor) va estar acompanyada per la ministra de Ciència Diana Morant i per la vicepresidenta Nadia Calviño (amb una brusa malva), que va presentar la llei de paritat que afecta les polítiques d’Igualtat. Va ser la portaveu del Govern i ministra de Política Territorial qui dimecres també publicava un tuit amb una instantània de Pedro Sánchez amb 10 dels seus ministres socialistes i c@p de Podem.

El president del Govern tampoc va assistir a l’acte institucional organitzat pel Ministeri d’Igualtat com sí que havia fet els anys anteriors. No és que Pedro Sánchez, per fi, hagués entès que el dia de la dona havia de deixar que les protagonistes fossin elles, no. No es tractava d’un acte de generositat per part del mandatari perquè les dones brillessin el seu dia. Tampoc pretenia evitar les estampes insultants que cada 8-M ens empassem amb líders homes de partits diversos parlant en nom de les dones i envoltats o amb elles darrere, d’attrezzo, callades (sisplau, recuperin les posades en escena de Pablo Casado o Albert Rivera...). Tristament, res d’això li va passar pel cap al líder de l’Executiu ni als seus assessors.

«Begoña i jo...»

El líder socialista va programar una trobada a la Moncloa amb una representació de dones directives. I tot i que l’entorn del president es va afanyar a aclarir que la decisió de no assistir a l’acte de Montero s’havia pres anteriorment i no tenia res a veure amb el que va passar entre els vermells i morats, resultava francament difícil de creure. És cert que Sánchez (amb corbata, llaç i polsera morada) va tenir el detall de no publicar les imatges de la seva trobada fins a primera hora de la tarda, quan l’acte d’Igualtat i els informatius del migdia ja s’havien acabat, però en la forma de publicitar el seu compromís feminista no va estar gaire encertat. «Begoña i jo hem compartit un cafè amb quatre dones que han trencat el sostre de vidre. Que el que encara és una excepció es converteixi en un dret. Gràcies a la #ParidadPorLey, garantim la igualtat real», escrivia en el seu compte de Twitter. Acompanyant el text, un vídeo on podíem veure el president al seu despatx servint les seves convidades («tenim també aigua o te», se sent que els ofereix) i xerrant amb elles sobre les dificultats de la dona en l’àmbit laboral i la importància de les lleis. I allà asseguda també hi ha la seva dona, Begoña Gómez. Perquè per poder protagonitzar un acte del 8-M i treure pit per una llei de paritat no consensuada amb el seu soci de Govern ni amb la ministra d’Igualtat, no hi ha res millor que utilitzar la figura (anacrònica) d’una primera dama... «Begoña i jo».

Però aquesta manera de presentar-se que tenen tants polítics homes, tot i que es creguin i defensin en bona mesura el feminisme, passen massa desapercebudes i no es corregeixen. La mirada està viciada i encara trobem normal que un president home recorri a la seva dona per fer-se veure també el Dia de la Dona. I encara més en un país on no hi ha primera dama, no per modern, sinó perquè aquest espai l’ocupa una reina que pertany a una institució d’ordre seminal.

Notícies relacionades

No vull dubtar de les bones intencions del president amb les polítiques d’igualtat, però qualsevol aliat ha d’entendre que perquè la dona s’empoderi pacíficament (ocupi el seu lloc), els homes s’han de desempoderar (deixar d’ocupar l’espai de més perquè hi puguem cabre totes) Així que coincidint amb el 8-M, i malgrat la dificultat que comporta pretendre modernitzar una institució feudal com la monarquia, Buckingham Palace va decidir que era un bon dia perquè la princesa de Gal·les, Kate Middleton, s’estrenés com a coronel de la guàrdia irlandesa i fos fotografiada convenientment uniformada amb roba de camuflatge. Mentrestant, a la Zarzuela, a Felip VI li van organitzar una audiència amb coronels i capitans al Palau Reial. A la foto de família resultant, la que la Casa Reial va penjar a les xarxes, veiem un grup de només homes uniformats amb el retrat pictòric de la reina Maria Cristina de fons (darrere i calladeta) i degollada per l’enquadrament (estic convençuda que la comunicació de palau la porta un republicà infiltrat).

Per canviar l’estructura de poder és fonamental canviar les formes i les mirades.