Qui és Sofía Otero, la nena que ha fet història a la Berlinale

«Era aclaparadorament la millor», advertia la directora Estibaliz Urresola en una entrevista concedida a aquest diari al parlar de Sofía Otero, l’actriu de ‘20.000 especies de abejas’ que va despuntar en un càsting realitzat a més de 500 nenes. Aquesta impressió va ser ratificada ahir per la Berlinale, que va atorgar l’Os de Plata a la millor interpretació a la petita basauritarra de 8 anys, que ha debutat en el cine donant vida a una nena trans. No ha sigut l’únic guardó que ha guanyat la pel·lícula de la cineasta alabesa, que ahir va rebre el premi Guild Film Prize, atorgat pels exhibidors alemanys a la millor pel·lícula en competició a la Berlinale, previs als oficials del festival, a més del premi dels lectors del diari ‘Berliner Morgenpost’.

La petita intèrpret, que va viatjar fins a Berlín acompanyada de la seva família a més de l’equip de la pel·lícula, va donar mostres de la seva naturalitat al pujar a l’escenari i donar les gràcies, molt emocionada i amb llàgrimes als ulls, a tots aquells a qui va recordar. «Gràcies al jurat per concedir-me aquest premi tan –ups, no m’ho crec–, tan especial per a mi», va dir la nena, que va pujar a les taules acompanyada per la directora del film. També va donar les gràcies a l’equip tècnic, a perruqueria, a maquillatge, a direcció, a producció i a la seva família. 

«Als meus pares. Al meu pare, Fernando Otero, el millor pare del món. A la meva mare, a qui estimo amb bogeria. Als meus germans», va dir, i va afegir-hi avis, àvies, oncles i tietes, que va arrencar les rialles del públic. El guardó va ser entregat a la gala dels premis oficials del jurat internacional, presidit per l’actriu nord-americana Kristen Stewart, i amb la presència de la catalana Carla Simón, guanyadora l’any passat de l’Os d’Or per ‘Alcàrras’.

Momento en el que Sofía Otero recoge el premio #20000EspeciesdeAbejas #Berlinale2023 pic.twitter.com/GdXrzNfk0F

— Trailers y Estrenos (@TrailersyEstren) 25 de febrero de 2023

Estibaliz Urresola no va dubtar a confiar en els dots interpretatius de la nena de 8 anys quan la va veure actuar: «Vam veure més de 500 nenes, però Sofía Otero va fer unes proves sorprenents. Em sorprenia en cada sessió de càsting oferint-me nous registres. El seu personatge fa un 90% de la pel·lícula i passa per molts estats emocionals.

Sofía Otero es desenvolupava amb una facilitat immensa, integrava totes les indicacions i variacions. Era aclaparadorament la millor Lucía possible amb la qual es podia somiar», va revelar a DEIA abans de sortir cap a la capital alemanya amb altres actrius del repartiment, com Patricia López Arnaiz, Ane Gabarain, Itziar Lazkano i Sara Cózar.

El repte interpretatiu al qual s’ha enfrontat la nena no ha sigut un qualsevol. Sofía Otero es posa a la pell d’un nen que no es reconeix ni amb el gènere ni amb el nom que se li ha adjudicat, Aitor, sinó que sent néixer per si sola la identitat de Lucía. La seva mare, Ane, sumida en una crisi professional i sentimental, aprofitarà les vacances per viatjar amb els seus tres fills a la casa materna, on viu la seva mare Lita i la seva tia Lourdes, estretament lligada a la cria d’abelles i la producció de mel. Aquell estiu que canviarà les seves vides obliga aquestes dones de tres generacions molt diferents a enfrontar-se als seus dubtes i temors.

The Silver Bear for Best Leading Performance is awarded to Sofía Ortero in "20,000 Species of Bees" (20.000 especies de abejas) by Estibaliz Urresola Solaguren.

Congratulations!

All info on the winners: https://t.co/Zq7Yfm5QM8🏆 pic.twitter.com/oz4T0Dy9xH

— Berlinale (@berlinale) 25 de febrero de 2023

«El film narra el trànsit en la mirada dels altres cap a una nena trans, especialment el de la mare, està interpretada per Patricia López Arnaiz», afirmava Estibaliz Urresola en la recent entrevista concedida a aquest diari sobre la pel·lícula que arribarà a les sales de cine de l’Estat el 21 d’abril. Segons el seu parer, «la pel·lícula és un cant a la diversitat d’identitats, de maneres d’estimar-se, de relacions humanes i de creences».

Segons va relatar, el film va estar inspirat pel suïcidi d’Ekai Lersundi, el jove trans d’Ondarroa (Biscaia) que es va treure la vida el 2018. Aquest succés, a més de la carta que l’adolescent de 16 anys va deixar escrita, va commocionar tant la cineasta que va decidir posar el seu gra de sorra per facilitar el camí de tots els nens trans que vinguessin per darrere. «El cine pot ser una eina transformadora de les mirades i ajudar a trencar límits mentals», considera la cineasta, que va entrevistar, a través de l’associació Naizen, més de 20 famílies amb nens trans del rang d’edat de la protagonista de la seva pel·lícula abans d’escriure el guió.

Altres premis

«El País Basc és una part important de la pel·lícula. Estem molt orgullosos d’haver portat el basc a la Berlinale», va assegurar ahir la cineasta de Laudo (Àlaba) al recollir el premi, previ a la gala en la qual es va llegir el palmarès, Guild Film Prize, que atorguen els exhibidors alemanys a la millor pel·lícula en competició a la Berlinale. La producció de la cineasta basca va ser distingida «per la seva visió innovadora i la seva inspecció de l’interior d’una família confrontada a la transsexualitat infantil», segons va destacar el jurat que representa els exhibidors. «És un plaer rebre aquestes flors com a símbol de la diversitat», va assenyalar Urresola a l’aixecar el guardó que reconeix un film rodat en castellà, basc i francès, la primera ocasió en què s’escolta el basc en aquest festival.

La pel·lícula d’Urresola va rebre, a més, el premi dels lectors del diari ‘Berliner Morgenpost’, que van valorar el «missatge autèntic i fort» que transmet aquesta producció sobre la societat a través d’una nena que demana a la seva mare que l’escolti. L’anunci d’aquests dos guardons van precedir la gala de la nit en què es van entregar els premis oficials de la Berlinale. No obstant, el reconeixement internacional a la pel·lícula va començar en la seva estrena, dimecres, quna va rebre una ovació de gairebé deu minuts a la sala de cine.

«El millor d’estrenar en un festival tan important com la Berlinale és que visibilitza molt la pel·lícula, fa que altres festivals mirin cap al teu film i el considerin per a les seves programacions. Al final fem cine per a això, perquè es vegi», va asseverar Estibaliz Urresola quan va tenir coneixement que la pel·lícula, produïda per Gariza Films, Inicia Films i Sirimiri Films, s’estrenaria a la Berlinale. «És una porta que t’obre altres portes. Espero que així sigui», comentava la cineasta, que, no obstant, es mostrava recelosa davant la possibilitat que proporcioni facilitats de cara a aconseguir finançament per a futurs projectes: «L’experiència d’altres companys em diu que no sempre aplana el camí. He sentit dir que fer una segona pel·lícula moltes vegades és més complicat que la primera».

És al festival alemany, precisament, on es va estrenar l’any passat –tot i que no a la Secció Oficial– la pel·lícula ‘Cinco lobitos’, de la cineasta de Barakaldo Alauda Ruiz de Azúa, que des d’aleshores ha unit l’èxit de la crítica i el del públic. A punt d’estrenar el seu segon llargmetratge i pensant ja en el seu segon guió original, la cineasta biscaïna va demostrar que es pot trepitjar fort amb una ‘opera prima’. L’experiència de Carla Simón, guanyadora de l’Os d’Or amb ‘Alcàrras’, va ser potser més paradoxal. La pel·lícula de la catalana, nominada a 11 premis Goya, se’n va anar de buit a la gala celebrada fa dues setmanes. «Ja veurem quins resultats ens dona [el fet de] passar per la Berlinale per no anticipar-nos», apuntava Urresola al respecte.

Notícies relacionades

¿Tornarà a guanyar el cine espanyol l’Os d’Or? Les opcions de la pel·lícula sobre la infància trans

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

D’altra banda, la Berlinale ha premiat en la Secció Encounters el film ‘Samsara’, en el qual participa el cine basc. Aquest llargmetratge, dirigit pel gallec Lois Patiño i produït per Señor y Señora, s’ha emportat el premi especial del jurat. En aquesta pel·lícula, el director realitza una reflexió sobre la mort des de l’enfocament de la religiositat budista.

Així mateix, és ressenyable el premi a la pel·lícula del filòsof burgalès assentat a París Paul B. Preciado, que va obtenir el premi al millor documental as premis Teddy, orientats al cine LGTBI, per ‘Orlando, ma biographie politique’. A més, el filòsof, que l’any passat va comissariar una exposició a Azkuna Zentroa, va gunanyar el premi dels lectors del diari ‘Tagesspiegel’.