Cremeu-ho després de llegir-ho

Nancy Campbell, l’exploradora àrtica que busca paraules, per Laura Fernández

  • Com Sue Hubbell, la bibliotecària que va acabar convertida en estrella del ‘nature writing’, Nancy Campbell mira de trobar l’harmonia amb la natura a través del llenguatge, entès com a manera d’encaixar el misteri, i el resultat és sempre apassionant.

Nancy Campbell, l’exploradora àrtica que busca paraules, per Laura Fernández

Sara Martínez

4
Es llegeix en minuts
Laura Fernández
Laura Fernández

Escriptora i periodista

ver +

Va ser a les muntanyes dels Ozarks, al sud-est de Missouri, Estats Units, on Sue Hubbell, biòloga de formació i bibliotecària de professió, es va convertir en la Dama de les Abelles. Hubbell, tipa de la vida a la gran ciutat –la seva biblioteca era una biblioteca universitària, de la Universitat de Brown, a Providence–, un bon dia va fer les maletes i va marxar als Ozarks. Havia trobat una cabana amb una granja veïna a les muntanyes. El seu marit se’n va anar amb ella. Portaven tota la vida junts, però va ser arribar als Ozarks i decidir que cadascú havia de seguir el seu camí. Ella es va quedar, ell se’n va anar. Havien criat un fill junts, Brian, que feia poc se n’havia anat de casa. Hubbell estava deixant enrere la mare que havia sigut, i buscant un altre camí, un de propi, únic.

«¿En quin lloc encaixem les dones madures una vegada que la construcció del niu ha perdut el seu encant?», es pregunta Hubbell en un moment determinat del fascinant ‘memoir’ al qual va començar a donar forma quan va marxar el seu marit, ‘Un año en los bosques’ (Errata Naturae). El llibre va fascinar el nobel J. M. Le Clézio fins al punt de comparar-lo amb l’‘Eneida’. Diu que, sense saber-ho, anava buscant un llibre que el fes «tan feliç com quan en altres temps llegia Virgili, al costat del mar, a l’ombra de les oliveres», un llibre «en què la poesia fos com una respiració, en què el llenguatge ens acostés la seva música». I que aquest llibre era ‘Un año en los bosques’, una història en què la calma s’instal·la, i ramifica en el lector com si fos ell, no Hubbell, qui visqués a la seva cabana.

La visita de la serp

Hubbell, que havia nascut el 1935, va morir el 2018, als 83 anys. Va publicar el seu primer llibre, ‘Un any año en los boques’, als 51 i fins a la seva mort en puva publicar set més, entre ells, ‘En esta colina’ (Errata Naturae) i el famós ‘A Book of Bees: And How To Keep Them’ –El llibre de les abelles: i com cuidar-les–. Durant tot aquest temps, va formar part del seu entorn. Es va acoblar a la natura com si el seu destí fos acabar formant-ne part, com ho feien la infinitat d’aràcnids –inclosos els àcars vermells–, amfibis –va contemplar plagues de granotes, i va tenir una granota com a inquilina–, ocells, rèptils –va acabar acostumant-se a la visita d’una serp els divendres, i la va anomenar Divendres–, mamífers i, per descomptat, els insectes amb qui convivia.

L’harmonia que Hubbell construeix en aquesta cabana, la manera en què contempla i intervé sense pretendre envair, existint com aquella que recull la mel sobrant d’una quantitat enorme de ruscos, una mel que després ven a Nova York, en la seva única incursió a la gran ciutat una vegada per any–, podria haver donat peu al seu propi idioma. «Al ser humana, soc una gran intrusa: manipulo, altero, modifico. Això no és ni bo ni dolent, només humà, de la mateixa manera que la serp que menja ratolins i mosquers només és serpentina. Però al ser humana, tinc un tipus de ment que permet reconèixer que quan manipulo i altero qualsevol part del cercle hi ha repercussions en el conjunt», escriu. És aquesta consciència la que dona sentit a l’odissea de l’exploradora Nancy Campbell.

El misteri del gel

Notícies relacionades

Nancy Campbell (Exeter, 1978) no és exactament una exploradora. Podria dir-se que explora significats. Però que, per fer-ho, es cobreix d’infinites capes d’abric i viatja fins a Groenlàndia, una vegada i una altra. L’any 2019 va publicar ‘La biblioteca de hielo’ (Ático de los Libros), un apassionant assaig que aconseguia convertir el gel en un misteri encara més gran del que és, rastrejant des de la primera fins a l’última aparició en algun tipus d’escrit, i per descomptat, la nostra relació amb ell. Sí, en quin sentit, i des de quan ens ha sigut útil, però també què hem pensat d’ell en tot aquest temps. No en va tenir prou. Perquè, ¿de quina manera el gel, el fred, la neu, cobreix, de diferent forma, fins i tot l’idioma –i la cultura– dels que hi conviuen?

El resultat és un híbrid entre el llibre de viatges i un diccionari històric cultural tan apassionant com el seu predecessor. ‘Cincuenta palabras para decir nieve’ (també a Ático de los Libros) utilitza el llenguatge, les paraules –en letó, caixmir, grenlandès, escocès, italià, coreà, espanyol, sí, en 50 idiomes– per entendre de quina manera l’ésser humà ha encaixat, aquí i allà, el misteri del fred. Es podria dir que Campbell, que apareix i desapareix del paisatge gelat, segueix els passos de Hubbell. Observa. Només que ella ho fa des del paper, a l’empara del que l’ésser humà ja ha manipulat. A través d’allò amb el que anomena i se situa al món: la llengua. Una cosa tan en constant evolució, certifica, com la infinitat de companys de cabana de la Dama de les Abelles. n