Cremeu-ho després de llegir-ho

En la ment d’H. P. Lovecraft, per Laura Fernández

En la ment d’H. P. Lovecraft, per Laura Fernández

Sara Martínez

  • Acaba de publicar-se el ‘Cuaderno de ideas’ de l’autor de ‘La crida de Cthulhu’, un petit tresor que permet que l’iniciat a la terrorífica obra del de Providence s’acosti a la manera com se li apareixien les històries. ¿I completen, aquesta classe de llibres, els anomenats ‘commonplace books’, l’obra d’un escriptor?

4
Es llegeix en minuts
Laura Fernández
Laura Fernández

Escriptora i periodista

ver +

Existeix una tradició no del tot estesa, i ni tan sols del tot coneguda, que té com a objecte la publicació de quaderns. Quaderns entesos com a col·lecció de notes, apunts d’idees d’escriptors, filòsofs i fins i tot ciutadans corrents l’experiència dels quals pot haver tingut alguna excepcionalitat –perquè visquessin un moment històric concret, perquè sobrevisquessin a, posem per cas, una tragèdia–, han portat al llarg de la seva vida, o en els que s’han recolzat en un moment concret. No són diaris ni tampoc una obra pròpiament dita. No són més que espurnes del que potser va acabar sent una novel·la, o mai ho va ser, en el cas d’un escriptor. O pensaments que mai van prendre cap altra forma que la de l’anotació. Són, en realitat, petites visites al cervell del creador.Arthur Conan Doyle va parlar d’aquesta mena de publicacions a les aventures de Sherlock Holmes. Perquè sovint, Holmes, àvid lector i curiós col·leccionista de tresors anotats, buscava l’explicació del que havia passat –el crim– als quaderns que havien pertangut a la víctima o a relacionat amb el cas. En concret, a ‘La aventura del inquilino velado’ –les aventures de Holmes tenen sempre títols d’allò més ocurrents: hi ha ‘L’aventura del polze de l’enginyer’, i ‘El ciclista solitari’, i ‘L’home que caminava de quatre grapes’–, Holmes troba en un d’aquests quaderns, anomenats ‘commonplace books’ –literalment, «llibre de llocs comuns»– notícies de diaris relacionades amb un vell assassinat que l’ajuden a resoldre el cas.

La novel·la més aterridora

Mark Z. Danielewski edifica una part de la seva terrorífica ‘La casa de hojas’ (Alpha Decay / Pálido Fuego) –sens cap dubte, la novel·la més aterridora que s’ha escrit mai: no es pot llegir sense mirar per sobre de l’espatlla tota l’estona– a través d’una cosa semblant a un ‘commonplace book’, perquè la consciència del protagonista està dividida entre la lectura d’un vell manuscrit i la seva inexplicable casa –inacabable per dins, corrent per fora–. Virginia Woolf parla d’aquests quaderns de notes en un dels assajos inclosos a ‘Horas en una biblioteca’ (Seix Barral), que vindrien a ser les seves confessions de lectora incontenible. Diu que «tots tenim quaderns que sobretot tenen pàgines en blanc» en els quals anotem tota mena de coses.

Anotem, diu per exemple, «els noms de grans escriptors ordenats pels seus mèrits; o copiem paràgrafs boníssims de clàssics; o fem una llista dels llibres que volem llegir; o, més interessant, una dels que ja hem llegit». ¿Contenien aquests quaderns, també en el seu cas, les seves idees per a contes i novel·les? Per descomptat. Tant com ho feien les seves cartes i els seus diaris, només que en una versió definitivament més breu. No se n’ha publicat cap i potser no es publicarà mai –potser ni tan sols es conserven–. No n’hi ha massa de publicats, en realitat. El més famós de tots ells és el d’H. P. Lovecraft. Anomenat simplement ‘Commonplace Book’ i traduït com ‘Cuaderno de ideas’, acaba de ser editat a Espanya per Periférica.

Notícies relacionades

«Arrabassen alguna cosa a algú en la foscor en un lloc vell, solitari i evitat per la majoria», diu una de les anotacions. «Se sent la presència d’una criatura invisible o s’observen les seves empremtes al cim d’una muntanya o en un altre tipus d’elevació inabastable», diu una altra. En algunes, cita allò que les inspira. Un text de Hawthorne, l’Enciclopèdia Britànica. En el cas d’una cosa anomenada «la cova de Trofoni», el Diccionari Clàssic i un article, qui sap de quin moment, de l’‘Atlantic’. És a dir, és acostar-se una estona a la ment en marxa de l’autor de ‘La crida de Cthulhu’. Perquè el curiós d’aquestes anotacions és que, en molts casos, no van passar de ser el que són, possibles sortides. I així és com s’han mantingut, intactes, en el temps.

Anotacions tal com raja

Tan peculiar artefacte literari va ser publicat després de la mort de Lovecraft. El va publicar el seu millor amic i marmessor, Robert H. Barlow. De fet, va crear una petita editorial, The Futile Press, per fer-ho. La intenció de Lovecraft que existís aquest llibre és evident. Ell mateix en firma l’exigu pròleg. El presenta com un compendi d’«idees, imatges i cites anotades tal com raja per al seu possible ús futur en ficcions de misteri». L’iniciat a la terrorífica obra del de Providence el reconeixerà de seguida. Reconeixerà fins i tot la seva íntima i intimidadora veu. I bussejarà entre les idees preguntant-se, potser, l’aspecte que haurien tingut si haguessin acabat convertides en històries. La manera en què una cosa així completa la seva obra és la següent: porta de tornada la ment en marxa.