Veure sèries serà cada vegada més car: com la incertesa econòmica dispara els preus de les plataformes de ‘streaming’

El 19 d’octubre del 2015, Netflix va desembarcar a Espanya amb la intenció de massificar les plataformes de consum de pel·lícules i sèries a la carta. Llavors, el seu pla més car costava 11,99 euros i permetia la connexió simultània de quatre dispositius. Ara, aquesta subscripció costa 17,99 euros. Altres plataformes més joves han optat per la mateixa via i han anat incrementant gradualment els costos per accedir al seu catàleg. Amazon Prime, Disney+ i Apple ho van fer durant el 2022 i HBO Max ja ha anunciat que ho farà en els pròxims mesos, si bé de moment aquest encariment es limitarà als Estats Units.

Per entendre aquest fenomen fa falta observar l’evolució històrica del mercat de l’‘streaming’. Quan Netflix va aterrar a Espanya gairebé no tenia competència. Des d’aleshores, el paisatge audiovisual ha canviat molt. El gegant capitanejat per Reed Hastings –que va dimitir com a conseller delegat a principis de gener– va popularitzar el consum voraç de pel·lícules i sèries, i va donar forma a un negoci multimilionari. Conscients de l’oportunitat econòmica que obria aquest canvi en els hàbits de consum, grans companyies van impulsar les seves pròpies plataformes per conquerir part del mercat, una estratègia coneguda en el sector com les guerres de l’‘streaming’. La proliferació de nous actors ha disparat la competència i, per tant, el pastís s’ha hagut de dividir en porcions cada vegada més petites.

Canvi d’era en el sector

La tempesta perfecta va arribar l’any passat, quan a l’atomització del mercat s’hi va sumar la incertesa econòmica i el temor d’una recessió. Després d’anys de fàcil accés als diners i de creixement sostingut del seu negoci, la indústria va topar de cara amb la realitat. A l’abril, Netflix va informar que havia perdut 200.000 subscriptors en el trimestre inicial del 2022, i patia la seva primera pèrdua de subscriptors en més d’una dècada. En aquells 12 mesos, les accions de la companyia es van desplomar més d’un 50% i la seva capitalització borsària es va reduir a la meitat, cosa que va disparar les alarmes i va posar en risc la confiança dels accionistes. Tot i així, el gegant va tancar el 2022 amb 4.400 milions de dòlars de benefici i amb gairebé 231 milions de subscriptors.

Aquestes turbulències van colpejar tot el sector. El moviment tectònic que va suposar el retrocés en les subscripcions de Netflix va generar un tsunami que va arrossegar la indústria, i va evaporar milers de milions de dòlars en valoració pel camí. Les participacions a Warner Bros Discovery, propietària d’HBO Max, van perdre més del 60% del seu valor, mentre que les de Disney –que també ha perdut subscriptors– van tenir una caiguda del voltant d’un 45%. Tot i que aquestes pèrdues responen a més factors que l’‘streaming’, sí que il·lustren un canvi d’era en el sector.

«La televisió en ‘streaming’ està ara en la seva adolescència. Els primers dies de l’apoderament de terreny estan arribant a la seva fi. Estem entrant en una fase en què les plataformes han de demostrar als seus inversors que tenen negocis viables», ha assenyalat Eric Schmitt, director d’investigació de la consultora tecnològica Gartner, al mitjà nord-americà ‘The Verge’.

Tot per limitar els costos

Notícies relacionades

Netflix: així t’afecta el pla definitiu que limita els comptes compartits a Espanya

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

En pocs mesos, els gegants de l’‘streaming’ han passat de competir en un mercat que semblava no tenir final a haver de reajustar les seves expectatives i adaptar-se a l’alentiment del seu negoci. Com també ha fet en massa el sector tecnològic, la via elegida per reduir despeses han sigut els acomiadaments. Netflix va acomiadar 450 empleats el 2022 i podrien anar a més aquest any. Amazon retallarà uns 18.000 llocs de treball i Disney, uns 7.000 més, el 3% de la seva plantilla global, tot i que la majoria d’aquests acomiadaments responen a altres negocis d’aquestes empreses, no als seus serveis en ‘streaming’. A més, Disney+ també ha llançat un pla de subscripció més econòmic que incorpora anuncis, cosa que a priori li permetria ampliar i diversificar la seva font d’ingressos.

Aquesta voluntat de minimitzar els costos és la que ha portat Netflix a fixar un límit de 17.000 milions de dòlars a la despesa de continguts, a apostar per produccions amb un èxit que sembla assegurat –per exemple, franquícies de marca coneguda, com ‘Dexter’ o ‘Billions’– i a abandonar idees més arriscades per al seu negoci. Així, el dilema que travessa el sector apunta a una priorització absoluta dels interessos empresarials, tot i que això pugui perjudicar la creativitat i diversitat de les produccions o la butxaca dels usuaris. Als inversors sembla agradar-los la jugada: des que van anunciar aquests acomiadaments, les accions de Netflix i les altres plataformes de ‘streaming’ estan experimentant un efecte rebot.