Crítica de teatre | ‘Júnior’: Joan Pera, immortal

Ens expliquen aquesta vegada la història de Magí Folgueroles, expresident de la Generalitat, que ens presenten en el dia del seu vuitanta aniversari. Tot i que Pera no és tan gran, el joc de miralls entre l’edat del personatge i de l’actor no és anecdòtic, és l’essència del gag, un punt autoficcional en la línia d’‘El crac’ i ‘El gran comediant’ que Claramunt i Joan exploten últimament. L’obra dona un tomb al transformar-se en una paròdia de bulevard de ‘Fausto’, gir fantàstic en el qual apareix la Mort (vestida amb xandall del Reial Madrid) per oferir al protagonista la possibilitat de tornar a ser jove.

Notícies relacionades

Joan Pera, l'altre Capri

L’encara incert futur de les pintures de Sixena: ¿tornaran a Aragó o seguiran al MNAC?

La condició de Molt Honorable pot semblar terreny fèrtil per a dobles sentits amb l’actualitat, però tot queda en una anècdota per a quatre acudits d’un humor molt blanc que fuig de ferir qualsevol susceptibilitat. El rejoveniment de Pera serveix per esperonar el seu repertori habitual de tics histriònics que fan les delícies del públic. En la seva transformació s’enfronta a tot un mostrari de tòpics sobre el poliamor, les relacions fluides i l’ecologisme. El contrast entre la moral del polític conservador i temes com la responsabilitat compartida en la criança hoimpregna tot d’un baf reaccionari que no aconsegueix evaporar-se ni quan arriba la previsible redempció del personatge.

A part del fons argumental, el muntatge funciona com un rellotge, trepidant i àgil en el ritme com acostuma a dirigir Joel Joan. Les transformacions de l’escenografia són netes i impactants, i una molt afinada nòmina de partenaires donen la rèplica a Pera amb solvència. En especial destaquen Fina Rius, sacrificada dona del President; Oriol Casas, secretari que broda l’arquetip de l’adorable perdedor, i Francesc Cuéllar, resolt en el seu estrenat registre còmic. I així, gràcies a pactes màgics com ‘Júnior’, tindrem Joan Pera per a estona.