La caixa de ressonància
El misteri del Festival de Pedralbes
Sorprèn que l’Administració imposi a la mostra un concurs públic amb derivades impracticables, tant per a l’actual promotor com per a qualsevol que sortís victoriós de la licitació. Un procés que pot situar aquest estiu Barcelona fora de la ruta d’artistes del calibre de Bob Dylan, Iggy Pop i Norah Jones

Un misteri té intrigades les promotores de concerts, i molt en particular, Concert Studio, creadora i organitzadora del Festival de Pedralbes. Tots es pregunten per què l’Administració catalana activa un mecanisme de concessió de la mostra amb derivades impracticables: aquest concurs públic, que s’ha de decidir a finals de març, que dona tot just dos mesos al guanyador per contractar la programació, lligar la producció i vendre totes les entrades (el 2022 en van ser més de 100.000). Pedralbes hauria d’obrir a principis de juny.
Aquests tempos són impossibles, i no per a Concert Studio, sinó per a qualsevol promotora, sigui quina sigui, que surti victoriosa del concurs. Excepte en el cas que es pretengui fer de Pedralbes una parada de talents locals novells, d’aficionats o d’estudiants de música, sens dubte, tot i que fins i tot en aquest excèntric supòsit s’hauria de disposar de més marge per preguntar als músics si les dates dels concerts trepitgen algun dels seus plans per a l’estiu.
La resposta que ofereix la direcció de Patrimoni, de la conselleria d’Economia (que incorpora aquí unes competències que per lògica meridiana haurien de correspondre a Cultura) és que, si l’any passat Pedralbes es va poder celebrar malgrat que ja va tenir lloc un concurs semblant, ara també podrà ser capaç de fer-ho. Sorprèn força aquest argument, que passa per alt que Pedralbes va tirar endavant el 2022 perquè tenia el gruix del cartell tancat des de feia més de dos anys, abans de l’aturada pandèmica, i no només això, sinó que ja havia venut més de 30.000 entrades.
¿De debò fa falta informar els qui decideixen que avui dia les gires es planifiquen amb moltíssima antelació? Aquesta tardor es van posar a la venda les entrades dels dos concerts que Metallica oferirà a Madrid el juliol del 2024. I un altre assumpte no menys important és que un compromís adquirit ni més ni menys que per Presidència (un conveni per cinc anys) pugui ser paper mullat perquè canvia el color polític del Govern.
No es tracta de defensar una promotora o una altra, sinó de pensar que, aquest estiu, Bob Dylan, Iggy Pop, Rod Stewart, Cat Stevens o Norah Jones poden passar de llarg i recalar a qualsevol altra ciutat, i que qui perd és Barcelona, i no una idea de marca (que també), sinó la ciutadania. I les desenes d’artistes en desenvolupament que el festival acull en els escenaris petits. El misteri ens continua fent passar ànsies. ¿Per què s’actua així, em pregunto? I totes les respostes que se m’ocorren són inquietants o desenraonades.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- L’incendi de Paüls marca el pitjor inici d’estiu des del 2010
- Successos Mor un jove en caure des de la segona planta del centre comercial Maremagnum de Barcelona
- A Bèrgam Un home mor succionat pel motor d’un avió que s’havia d’enlairar cap a Astúries des d’un aeroport de Milà
- Animals marítims ¿Què és el peix escorpí present a les platges d’Espanya i què s’ha de fer si et pica?
- Cas Koldo El jutge investiga contractes «manipulats» de Pardo de Vera després que l’UCO trobés a casa seva documents sobre el ‘pelotazo’ de les mascaretes
- Compareixença al Congrés Sánchez es presenta com un «polític net», rebutja llançar la tovallola i ofereix als socis l’«impuls més gran contra la corrupció»
- El rugit del foc que arrasa "el territori que estimes"
- El president del Sabadell descarta recolzar l’opa del BBVA
- L’Ecofin relaxa les regles fiscals per augmentar la despesa en defensa
- L’Audiència obre diligències a Netanyahu per l’assalt al vaixell de la flotilla de Gaza